S'han donat a conèixer, com passa al final de cada curs escolar, els resultats de l'avaluació de les competències bàsiques en diferents àrees de coneixement. I com que no hi ha any sense sorpresa negativa, veiem com el català obté a l'ESO la pitjor puntuació des del 2013. O sigui, els pitjors resultats en una dècada, i així es fa realitat una cosa que està a la vista de qualsevol observador mínimament imparcial: el català no està bé, en general, i a les escoles es nota molt més. Diu la consellera d'Educació, Anna Simó, que la caiguda continuada del català és fruit d'una realitat sociolingüística que supera els centres educatius. I això és una cosa que no es pot negar, amb caràcter general. Però no és l'única explicació, ja que els professors de llengua catalana fa temps que ho denuncien, amb un retorn per part de l'administració, segons ells, molt millorable.

És interessant veure l'evolució de l'última dècada. A més de les pitjors puntuacions mitjanes globals en català a l'ESO, els resultats deixen la tercera pitjor nota en llengua castellana, la quarta pitjor en llengua anglesa, la tercera pitjor en català i la millor en ciència, tecnologia i enginyeria, amb 72,6. Si mirem l'evolució de competències bàsiques en l'educació primària, deixa el següent balanç: el quart millor lloc en català, el cinquè en llengua castellana, el pitjor en llengua anglesa, el tercer pitjor en matemàtiques i el segon en medi natural. El fet que aquests resultats es donin a conèixer a l'estiu i amb una situació política incerta, derivada en part d'un govern en funcions i la incertesa que hi hagi govern abans del proper 26 d'agost o anem a una repetició electoral, però també de l'aplicació selectiva de la llei d'amnistia, aparcarà, a diferència d'altres vegades, un debat polític sobre els perquès d'una situació que de manera global no és més dolenta respecte a l'any passat i sí, en canvi, deixa el català i el seu coneixement en una posició preocupant.

Serà una de les assignatures del pròxim Govern, ja que el català pateix tant acadèmicament com socialment. No és que una cosa expliqui l'altra, sinó que una i altra tendeixen a retroalimentar-se. Aquí, el paper dels mitjans públics catalans també hi té un paper a jugar, ja que al final, si no és així, l'empremta del castellà, capaç de penetrar de mil maneres diferents, acaba desplaçant sempre el català i deixant-lo en una posició clarament subsidiària. És poc discutible que hi ha hagut una castellanització en l'educació, reforçada també per una acció judicial que ha mirat d'eliminar el model d'immersió lingüística i que ha donat ales als que han volgut revertir una situació i han provocat un autèntic xoc d'interessos, inventant-se un inexistent conflicte a les aules.

El fet que aquests resultats es donin a conèixer a l'estiu i amb una situació política incerta, aparcarà un debat polític sobre els perquès d'una situació que deixa el català en una posició preocupant

Però tornem a la consellera Simó quan diu que hi ha una realitat sociolingüística que supera els centres educatius. Hem passat, certament, d'una Catalunya de sis milions a una altra de vuit, camí dels nou i amb els deu milions a l'horitzó. Aquest augment important en poc temps canvia la realitat a les aules. Però hi ha una altra pregunta que ens hem de fer que sempre s'esquiva, perquè ens quedem amb la resposta més fàcil d'una realitat diferent. Tenim un model educatiu capaç d'integrar, exigir i formar en un únic pack? I la resposta jo crec que no és satisfactòria i això és, en bona part, perquè els nivells d'exigència s'han anat aplanant tant que han quedat gairebé a zero. I així, és impossible recuperar el temps perdut.

Els últims lliuraments de l'informe PISA han deixat Catalunya a la cua de l'Estat en diverses competències. De fet, amb relació a matemàtiques, lectura i ciències, els alumnes catalans estaven en les últimes posicions entre les comunitats autònomes de l'Estat, per sota només hi havia els de Ceuta, Melilla i Andalusia. El tercer volum dels resultats de PISA 2022 apuntava que els estudiants catalans se situen per sota de la mitjana espanyola, i també de la de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) en pensament creatiu. Abordar un canvi del model educatiu, molt més basat en l'exigència i el coneixement, hauria de ser un objectiu inajornable del pròxim Govern.