La proposta de la conselleria de Justícia de pagar un sobresou al personal de l'Administració de justícia que redacti les sentències en català és, segurament, benintencionada, però és, si més no, xocant. Tot i que fa 20 anys un govern d'un altre signe polític —de Convergència i Unió (CiU)— proposés que es donés un incentiu econòmic de 1.000 euros anuals al personal dels jutjats —tant a jutges com a secretaris i administratius— per fomentar l'ús del català en la redacció dels documents dels tribunals; l'empremta que va deixar aquella iniciativa ha estat nul·la amb el pas dels anys. Només cal mirar enrere: l'any 2004 es va arribar al 20% de les sentències en català, unes 40.000 aproximadament. L'any 2024, el percentatge havia caigut fins al 6,56%, 19.385 sentències. Si se'n podia fer una de cada cinc en català fa dues dècades, per què ara no se'n fan? Cal concloure que perquè no els dona la gana, cosa que sí que passaria, segons sembla, amb un ajut econòmic.

Sembla sorprenent que els drets dels catalanoparlants s'hagin de protegir per mitjà de prebendes econòmiques i no perquè el català és la llengua pròpia de Catalunya. A més, les facilitats, avui en dia, són enormes i els sistemes de traducció han millorat tant que l'irrisori percentatge de sentències en català del 6,56% el que posa de manifest és la desídia del conjunt de l'estament judicial. Per què no pagar un metge perquè faci l'informe d'un pacient en català? O qualsevol altre funcionari públic; bé sigui un mosso d'esquadra, un mestre, un treballador de correus o un inspector d'Hisenda. Perquè, al cap i a la fi, els jutges són funcionaris públics i el jutge és aquella autoritat pública investida de potestat jurisdiccional per aplicar les lleis i altres normes jurídiques. Pel que fa al foment del català, actualment, es manté un conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de l'Advocacia Catalana pel qual es paguen fins a 25 euros als advocats del torn d'ofici cada vegada que inicien les actuacions judicials en català.

És sorprenent que els drets dels catalanoparlants s'hagin de protegir per mitjà de prebendes econòmiques

El fet que la iniciativa sigui del conseller Ramon Espadaler —avui al capdavant d'Units per Avançar, però que el 2003 compartia partit, Unió Democràtica, amb la consellera de Justícia Núria de Gispert, que va ser qui va implantar la mesura— hi ha de tenir alguna cosa a veure. Però, aquells, eren altres temps, i la situació política també era molt diferent. Tot i que la profecia del filòsof Francesc Pujols no parlava de la llengua en què s'expressen els catalans, som molt lluny que es compleixi el que deia: "Arribarà un dia que els catalans, pel sol fet de ser catalans, anirem pel món i ho tindrem tot pagat". Més aviat sembla que és justament el contrari, paguem més que ningú i paguem per tot. Tenim més impostos que ningú i, en una dècada, no hi ha hagut cap govern a Catalunya que no hagi carregat més i més els tributs propis. Això per no parlar del dèficit fiscal, que ha cronificat una situació que ha escanyat fins on ha pogut l'economia catalana; d'un sistema de finançament autonòmic lesiu per a Catalunya, i d'un pobre percentatge d'execució de la inversió en infraestructures recollit als pressupostos generals de l'Estat.

Encara que al món de la justícia tot arriba tard, no tinc cap dubte que la intel·ligència artificial pot ser de gran ajuda en tot el procés de la traducció al català. Això, juntament amb un nivell d'exigència més alt en el món de la judicatura; no per la via de la remuneració econòmica, sinó de l'obligació de conèixer i emprar la llengua pròpia. La mobilitat per tot el territori espanyol no ajuda, però sempre hi ha mecanismes compensatoris si es vol preservar la llengua del país. Som, no obstant això, davant d'un debat recurrent i amb diferents iniciatives els últims anys. En recordo una, el 2014, quan Germà Gordó era conseller, per aconseguir una presència més gran del català als jutjats i als registres catalans. La iniciativa, sota el lema "En català, també és de llei", reivindicava que la llengua catalana tenia una garantia jurídica i legal absoluta i que, per tant, podia ser emprada amb normalitat per procuradors, advocats, jutges i notaris. D'esforços se n'han fet molts, però el resultat salta a la vista. Res no acaba fent rectificar la situació de manera irreversible.