El grup assegurador Catalana Occident, un dels líders en aquest sector a Espanya i de l'assegurança de crèdit al món, amb presència a 50 països on dona servei a més de 4,5 milions de clients, ha decidit eliminar del seu nom la paraula "Catalana" i passar a denominar-se simplement "Occident". Acaba així, de cop, amb més de 150 anys d'història d'aquella primera marca que va ser la Societat Catalana d’Assegurances contra Incendis a Prima Fixa, constituïda el 1864, que era coneguda com La Catalana i que sortiria al mercat borsari de ròdols el 1878. No seria fins a 1948 que Jesús Serra Santamans i un grup d'empresaris industrials comprarien la societat Occident, que aconseguiria el control de La Catalana i es fusionarien ambdós noms en Catalana Occident fins a perdre ara pel camí la seva senya d'identitat més valuosa i la que li ha donat prou musculatura per poder desprendre's ara de la paraula "Catalana".

Raimon, el cantant de Xàtiva, de 82 anys, apartat dels escenaris des del 2017 després d'una sèrie de concerts memorables al Palau de la Música, té entre les seves cançons més conegudes una que porta per títol "Jo vinc d'un silenci". Escrita el 1977, en un dels seus paràgrafs Raimon recita: "Jo vinc d'un silenci / que no és resignat / d'on comença l'horta / i acaba el secà / d'esforç i blasfèmia / perquè tot va malament: / qui perd els orígens / perd identitat". És així de senzill, es pot renunciar a tot menys a la identitat. Si es fa, el resultat és una altra cosa, per més que es camufli de decisions estratègiques. Els orígens són sempre més la fortalesa que el problema, encara que de vegades es vulgui fer veure el contrari.

El Banco Santander ha fet nombroses absorcions d'entitats financeres des de la primera, realitzada el 1923, del Banco Mercantil, llavors el que tenia més sucursals de la regió. Més tard, absorbiria la Banca Jover, el Banc Industrial de Catalunya, el Banc Comercial de Catalunya, el Banco Español de Crédito (Banesto) i el Banco Central Hispano a més d'una altra sèrie de bancs a l'estranger. Ha anat guanyant dimensió, ha incorporat altres noms al primitiu, però mai no ha perdut del tot la seva identitat fins que Emilio Botín va recuperar, el 2007, la marca originària de Santander, amb la qual es mou per tot el món i sense importar-li el més mínim. Una situació similar, respecte a la marca, ha viscut el Banc Sabadell, del qual, malgrat les absorcions realitzades, el seu president Josep Oliu ha mantingut el nom d'aquell 1881, quan un grup de 127 empresaris i comerciants de Sabadell el van fundar. Tampoc no li ha fet falta variar la denominació a Vichy Catalán, nom de la reconeguda aigua mineral i l'històric balneari de Caldes de Malavella, per mantenir el lideratge del seu sector a Espanya. Per cert, que la marca, registrada el 1890, va afegir a "Vichy" el cognom "Català" per tal de distingir-la del famós balneari francès del mateix nom.

En canvi, el grup assegurador català ha pres altres camins i ha comunicat que unificarà les empreses que formen el negoci tradicional (Assegurances Catalana Occident, Plus Ultra Seguros, Seguros Bilbao i NorteHispana Seguros) en una sola entitat que operarà sota la marca Occident. Diu que el nom és més curt, com també seria més curt que hagués optat pel seu primer nom: La Catalana. I si no podia, haver-lo deixat com estava. És una notícia que no ajuda el país per tot el que hi ha darrere i la imatge que s'acaba transmetent. De vegades els cantants no necessiten gaires paraules per ser concrets, punyents i precisos.