S'ha complert aquest Divendres Sant el tercer aniversari des que es va conèixer el cas més important d'espionatge per part d'un govern d'Europa a una ideologia perfectament legalitzada com és l'independentisme català. El conegut com a CatalanGate va ser descobert arran d'una investigació del portal canadenc Citizen Lab, que va fer pública una llista de 65 independentistes catalans que havien estat espiats entre 2017 i 2020 amb dos softwares de les empreses Pegasus i Candiru, que només són accessibles als Estats.

Tres anys després, el cas camina empantanegat en diversos tribunals, fins i tot algun dels litigants ha aconseguit assolir ja la justícia europea. Com en altres situacions similars, es pot dir que hi ha hagut més soroll que nous. O el que és el mateix, moltes declaracions, molt foc dialèctic... però pocs resultats. En aquest cas, a diferència de l'operació Catalunya —que agafa de ple anys de govern de Mariano Rajoy i del Partit Popular—, són el PSOE i Pedro Sánchez els que estaven darrere de l'espionatge il·legal a l'independentisme català. I si hem de ser seriosos, és fàcil concloure que si Rajoy és l'últim responsable del primer dels casos, Sánchez ho és del segon.

La llista d'afectats, que avui gairebé cal buscar a les hemeroteques per rescatar, engloba tres presidents de la Generalitat —Artur Mas, Quim Torra i Pere Aragonès, aquest últim en exercici quan va ser espiat—, Marcela Topor, esposa del president de la Generalitat en l'exili Carles Puigdemont i diversos col·laboradors seus com Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye. En la llista de polítics espiats hi ha també Marta Rovira, Laura Borrás i un llarg etcètera de dirigents independentistes catalans. Un dels casos més clamorosos va ser el del president Aragonès, espiat mentre negociava amb el PSOE amb l'aval del Tribunal Suprem.

El CatalanGate ha estat un escàndol polític. A qualsevol país seriós del nostre entorn hauria fet rodar caps

El cert és que d'aquell espionatge il·legal tots han passat més o menys de puntetes al món independentista. Allà segueixen en el seu càrrec tant els ministres d'Interior i Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, com el seu cap màxim, Pedro Sánchez. La comissió d'investigació al Congrés dels Diputats tampoc no va tirar endavant, en part perquè les prioritats polítiques dels independentistes van ser altres i l'Estat espanyol disposava de mecanismes per protegir-se i no haver d'explicar que havia hagut d'actuar en defensa d'un bé que considera suprem, com és la unitat d'Espanya.

Al final, el CatalanGate ha estat un escàndol polític. Que no s'hagi estirat prou per arribar a les seves últimes conseqüències ni relativitza ni resta importància a una cosa que a qualsevol país seriós del nostre entorn hauria fet rodar caps molt importants.