Volen fer-nos creure el govern espanyol, els principals partits de l'Estat i les seves terminals mediàtiques que l'espionatge massiu patit per independentistes catalans amb el programari Pegasus és un fet irrellevant i d'origen desconegut. Es dona, a més, la paradoxa que els mitjans de comunicació internacionals o el Parlament Europeu tracten el cas més greu d'aquesta mena a Europa amb un interès que no ha demostrat ni la premsa de paper editada a Madrid, ni el Congrés dels Diputats. Espanya ha fet pinya i molt em temo que la iniciativa legislativa, presentada aquest dimecres per una desena de formacions polítiques acompanyant els independentistes que han estat infectats per ser espiats, de constituir una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats, caurà en sac foradat. L'estat espanyol es dessagna amb pràctiques mafioses d'espionatge, la corrupció de la monarquia, el cap de l'Estat entre 1975 i 2014 exiliat a Abu Dhabi vivint com un rei amb milions de dubtosa procedència, la justícia condemnant injustament els independentistes, i un govern totalment superat en mans del deep state que marca la pauta i els límits del que s'ha o no de fer.

L'Estat està col·locant els tallafocs necessaris per sortir el menys malparat possible. Tot això, a partir de negar-ho tot, com si algú pogués arribar a imaginar-se que l'espionatge pot haver estat realitzat per algú que no sigui l'estat espanyol. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha sortit a defensar el paper del CNI, assegurant d'ofici que els serveis de seguretat sempre actuen d'acord amb la legalitat i retraient al president Pere Aragonès que els hagi acusat, segons ella, sense proves. I l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán buidant aigua i assenyalant a Televisió Espanyola que no podia confirmar, ni desmentir, res, ja que, de fet, no podia ni parlar de la qüestió. Quan no n'hi ha prou, es refereixen a la llei de secrets oficials, que sempre dona molt de si, igual que els fons reservats il·limitats o els acords amb països tercers per pagar favors que tan bé va explicar al seu dia el ministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo.

No hi ha un grup descontrolat procedent de les clavegueres policials que actua al marge de l'Estat, com recurrentment s'ha volgut fer-nos creure per impedir que la sang arribés fins a la mateixa sala del Consell de Ministres. El que ara es coneix com el CatalanGate va ser fruit d'un acord entre PP i PSOE, en aquells anys representats per Mariano Rajoy ―que de seguida va delegar en Soraya Sáenz de Santamaría― i Alfredo Pérez Rubalcaba. Pedro Sánchez va recollir l'herència sense fer res per canviar-la quan va arribar a la secretaria general del PSOE i més tard a la Moncloa, bé sigui per incompetència o per impotència. En qualsevol cas, no pot eludir una responsabilitat que li correspon com a president del govern espanyol perquè no sabem quants d'aquests informes il·legals elaborats a través de pràctiques mafioses han estat utilitzats en contra dels seus adversaris polítics independentistes.

Per això, és obligada una comissió d'investigació i el govern català i els partits independentistes han de congelar qualsevol relació amb el govern espanyol fins a haver guanyat la posició i disposar d'un camí que permeti aclarir la veritat. No pot ser una suspensió a mig camí que acabi semblant un mal menor darrere d'un gran titular, com ha passat en tantes ocasions anteriors. En la mesura que la resposta sigui contundent i duradora, hi pot haver un terreny de joc que compliqui la vida al PSOE, que, d'altra banda, ja té nombrosos fronts oberts. És d'esperar que, ni que sigui per una única vegada, Esquerra i Junts juguin en el mateix bàndol i animin la CUP a formar part del mateix equip. Perquè això no va ni de dretes, ni d'esquerres, sinó de llibertats i de Catalunya. També, de no fer el ridícul.