Fins on ha arribat Espanya amb sistemes absolutament mafiosos, per impedir que pogués prosperar la iniciativa de l'independentisme català de crear un nou estat dins de la Unió Europea? Pel que hem conegut aquest dilluns, encara no es coneix del tot quin era el límit, però que es va posar en marxa a partir de 2015, i d'una manera molt més generalitzada entre el 2017 i el 2020, l'operatiu de ciberespionatge més gran conegut fins ara és un fet irrefutable. A través de dos programes que només es venen als Estats —Pegasus i Candiru— es va atacar o es va infectar el telèfon mòbil de tots els presidents de la Generalitat des del 2010, polítics, activistes, advocats i un llarg etcètera que ara hem conegut després de la conscienciosa feina del centre d'investigació canadenc de la Universitat de Toronto, The Citizen Lab, que ha donat peu, a més, a un extens reportatge publicat a la influent revista The New Yorker.

Moltes de les sospites d'aquests anys han deixat de ser-ho i són ja fets verificats. Tot això s'ha dut a terme sense el corresponent mandat judicial i utilitzant programes que només estan a l'abast dels governs i que s'han d'utilitzar per lluitar contra el crim organitzat i el terrorisme. No estem parlant d'això, és clar. Sinó de la persecució ideològica dels principals responsables del canvi de rasant que es va posar en marxa a Catalunya per donar resposta a la mobilització ciutadana a favor de la independència. Com que tot això s'ha fet vulnerant convenis i saltant-se legislacions, es desconeix, òbviament, com s'ha fet servir aquesta informació per part dels seus posseïdors.

Tan important com conèixer les persones investigades il·legalment i que han resultat, a la fi, atacades per l'Estat, és el temps que ha durat aquesta violació de privacitat. Va començar, el 2015, amb Mariano Rajoy ja instal·lat còmodament a la direcció del govern espanyol, es va generalitzar amb el president del Partit Popular en el turbulent 2017 i va continuar quan Pedro Sánchez va arribar al palau de la Moncloa el 2 de juny del 2018 durant, almenys, dos anys més. Il·legal va ser, presumptament, l'actuació de tots dos, però políticament hi ha una diferència abismal. L'independentisme va situar Pedro Sánchez a la Moncloa via moció de censura i el pagament que n'ha rebut han estat actuacions il·legals de l'Estat en contra seva mentre públicament s'oferia diàleg polític.

No estem parlant del frau polític que ha suposat l'anomenada taula de diàleg. És molt pitjor: mentre el president de la Generalitat Quim Torra era rebut amb honors a la Moncloa per Sánchez, el seu telèfon estava intervingut; quan es va reunir la primera taula de diàleg al palau de Pedralbes, amb Torra i Aragonès de president i vicepresident, els seus telèfons estaven presumiblement intervinguts, perquè el treball de The Citizen Lab situa entre el 2017 i el 2020 el nombre més gran d'infeccions o atacs.

The Citizen Lab inclou entre les seves conclusions d'informe, la metodologia del qual ha estat avalada per Amnistia Internacional, la necessitat que es dugui a terme una investigació oficial per determinar les responsabilitats i saber amb més precisió el perímetre de la investigació. Sembla difícil que l'estat espanyol descobreixi el pastís que ells mateixos s'han encarregat de cuinar per actuar al marge de la llei amb aquest programa espia mercenari. Francament, cal ser més que escèptics i tenir-hi una nul·la confiança. La denúncia que avui faran Puigdemont, Junqueras, dirigents polítics i d'entitats sobiranistes a Brussel·les és imprescindible.

Serà un pas més en la denúncia pública de l'estat espanyol. Però francament, res d'això no impressionarà ni Sánchez i molt menys el PP. El primer ha aconseguit el que volia d'una manera bastant fàcil i els populars, amb Rajoy amortitzat, tenen Feijóo a la rampa per intentar arribar a la Moncloa. A cap d'ells els seus votants no els castigaran per perseguir il·legalment independentistes i, fins i tot, poden treure'n rèdit polític. La gravetat de la pirateria comesa només la podem donar els catalans. I, en aquest punt, lamentablement, el món sobiranista tampoc no es caracteritza últimament pels encerts.