Trenta i vuit dies després que Carles Puigdemont cités Pedro Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança al Congrés i declarés que havia arribat el moment d'un punt d'inflexió o de deixar-ho córrer, aquest divendres es torna a reunir a Brussel·les la direcció de Junts per Catalunya. La partida, en realitat, no ha fet avenços visibles cap endavant ni tampoc cap enrere. Els socialistes han volgut que fos Junts qui trenqués, i per això han optat per un salomònic ni tramitar ni rebutjar la iniciativa legislativa sobre la qüestió de confiança i limitar-se a congelar la decisió setmana rere setmana. L'última aquest dijous. L'equip de Junts ha acceptat aquest joc mentre espera que els socialistes decideixin què volen fer i escolten propostes, o més aviat promeses, sobre els temes més variats i el tancament de carpetes, que fins ara no ha arribat, i que va des de la transferència integral de les competències sobre immigració a un acord proper per a l'oficialitat del català a Europa.
Som, per tant, en un temps mort que es remunta al 9 de desembre i que manté, políticament parlant, el país paralitzat. No perquè no hi hagi pressupostos, ni se'ls espera. Sinó perquè el gran debat és sobre Franco i els 50 anys de la seva mort. La qüestió per al PSOE està clara: jugar al tiquitaca amb la proposta de Junts, a veure si mentrestant algú té una idea original. Així, primer diuen que la vetaran a la Mesa del Congrés i després es limiten a congelar la decisió i, amb això, fan forma que es belluguen. Al final, un pas endavant i un altre enrere t'acaben deixant al mateix lloc, però n'hi acaba havent prou perquè a l'altre bàndol, a les files de Junts, s'imposi la prudència i avanci la idea que tenen agafat el PSOE i ells poden continuar esperant una mica més una resposta definitiva. No és unànime, aquesta opinió, ja que també hi ha alguns dirigents de Junts que creuen que poden sortir escaldats si acaben apareixent com que els socialistes han esquivat un match ball amb un peatge molt barat.
El PSOE juga al tiquitaca amb la proposta de Junts sobre la qüestió de confiança, a veure si mentrestant algú té una idea original
El compromís que els trasllada el govern espanyol és que si no acaben prement avui el botó nuclear, els dies vinents rebran bones notícies a les carpetes de negociació que tenen obertes i que, segons ells, tanta feina ha costat completar. A la rebotiga de les converses, hi ha els afers ja sabuts d'immigració, oficialitat del català, visita de Sánchez a Brussel·les i potser del president Illa, reconeixement nacional, modificació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes per establir una clàusula d'excepció de Catalunya que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya, ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals —particularment en els assumptes que tenen especial incidència a Catalunya— o revertir la negativa del Ministeri de l'Interior a concedir a Puigdemont l'escorta dels Mossos pròpia d'un president de la Generalitat.
Però també bons auguris sobre el Tribunal Constitucional i la llei d'amnistia, la sentència de la qual no té data, però la resolució final de la qual depèn d'una majoria molt propera al PSOE. Aquí el govern espanyol insisteix que el pronunciament no serà a l'octubre i que acabarà sent uns quants mesos abans. No depèn del govern, és clar. Però potser, potser, acaba sent veritat. I si el Suprem no es mou, l'amnistia només pot venir del Constitucional. Són faves comptades. No deixa de ser un tema endimoniat, ja que sí que és veritat que amb la recusació —acceptada— del magistrat conservador José María Macías, els blocs han quedat sis a quatre a favor de l'anomenat progressista. Però com que sempre cal llegir la lletra petita en aquestes coses, l'aprovació majoritària de la constitucionalitat de la llei no vol dir en tots els supòsits que l'amnistia sigui d'aplicació obligada als que encara no la tenen. I si hi ha un afegitó que, igual que declara la constitucionalitat de la llei, en deixa l'aplicació pràctica a l'àmbit de la legalitat ordinària i, per tant, el Constitucional no entra en el que resolgui el Suprem? Alambinat, sí. Però coses més estranyes s'han vist. O no hi ha una llei d'amnistia aprovada per les Corts Generals que molts jutges no apliquen?
Una estrofa popular atribuïda al poeta Antonio Machado, nascut a Sevilla, però enterrat a Cotlliure, diu el següent: "Ni amb tu ni sense tu, no tenen remei els meus mals; amb tu, perquè em mates, sense tu, perquè em moro". Heus aquí la política! Quant de risc que té si no l'encertes. Sigui perquè fas llarg, sigui perquè fas curt.