El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) acaba de fer pública la tercera onada del baròmetre d'opinió política a Catalunya i que té com a principal al·licient l'impacte de la sortida de Junts per Catalunya del Govern després de la decisió de la seva militància acordada el 7 d'octubre i executada dilluns dia 10. Com era previsible, per més que hi hagi per part d'alguns una enorme resistència a veure de cara la realitat, el partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull no trobarà a l'enquesta d'opinió del CEO cap bona notícia i, al contrari, es fa evident un marcat retrocés electoral si ara hi hagués unes eleccions catalanes. De fet, el gran beneficiat de la ruptura del govern independentista és el PSC, i el seu líder Salvador Illa, que trenca l'empat tècnic amb Esquerra Republicana i agafa distància al capdavant del gran grup.

Per primera vegada en una enquesta, la possibilitat que l'independentisme quedi fora del Govern no és una hipòtesi, sinó que a Esquerra, Junts i CUP els números podrien no sortir-los al Parlament, encara que es posessin d'acord. És cert que només ha transcorregut any i mig de legislatura, però atesa la fragilitat de l'executiu català —només té el suport dels 33 diputats d'Esquerra— es pot contemplar com a molt probable que l'any 2023, més aviat en el segon semestre, hi hagi eleccions a Catalunya. Hi ha indicadors realment sorprenents, com la valoració que donen els electors d'Esquerra al Govern català, que no passa del 4,6. Una xifra especialment baixa quan copen el 100% de les conselleries. Aquest suspens al Govern es produeix entre totes les formacions catalanes, i es dona la paradoxa que els catalans suspenen el seu govern amb un 3,48, que és pràcticament la mateixa nota que donen a l'executiu de Pedro Sánchez (3,47).

En vista de l'enquesta, la gran pregunta és com poden haver arribat Esquerra i Junts a la ruptura del Govern, a estar tots dos satisfets amb la decisió adoptada i el resultat sigui que tots dos estan pitjor? Perquè si se sent a parlar a uns i altres, els que s'han quedat estan més que satisfets d'haver-se tret de sobre una formació política com Junts, mentre al·leguen que no es podia visualitzar la unitat d'acció del Govern per les desavinences i, a l'altre cantó, Junts es troba com un nen amb sabates noves aprenent a fer oposició i intentant rebentar les iniciatives parlamentàries que Esquerra intenta dur a terme. Tots dos sense adonar-se que el PSC, gairebé sense fer res, s'ha col·locat en la centralitat de tots els debats i és evident en el dels pressupostos. Esquerra, que va començar fent molt el gall dient que als socialistes ni aigua, i que abans que acordar els comptes públics amb ells era millor anar a una pròrroga, està girant a una velocitat alta, perquè deu haver analitzat que millor uns pressupostos amb el PSC que no pas visualitzar que no pot tirar-los endavant i que es provoquin unes eleccions que no desitja abans de les municipals. Si toca escollir entre el que és dolent i el que és molt dolent, sempre és millor el primer.

Illa sembla viatjar en un vehicle amb un motor de més, perquè res no sembla perjudicar-lo, en part perquè l'índex temàtic de preocupació dels catalans té poc o res a veure amb l'agenda independentista, i són el funcionament de l'economia (18,3%) i la insatisfacció amb la política (17,5%) mentre que la falta d'autonomia o d'independència només el 3,8% considera que és el problema més important per als catalans. És clar que el 42% dels catalans, un percentatge molt alt, continua estant a favor que Catalunya sigui un país independent —davant un 50% en contra— però l'agenda de problemes diaris, la repressió de l'estat espanyol, la crisi econòmica, el preu de l'energia, el pessimisme sobre el futur i la guerra d'Ucraïna van guanyant pes davant de la incapacitat d'un independentisme encotillat i sense un projecte realista per avançar.