El Cercle d'Economia, un dels fòrums més significatius de la societat civil catalana, ha donat a conèixer aquest dimecres un dels seus regulars documents d'Opinió sobre el finançament i les insuficiències econòmiques de les comunitats autònomes. El text porta per títol La reforma del sistema de finançament: una oportunitat social, econòmica i política i malgrat que és molt prolix —té dotze pàgines—, esquiva moltes de les qüestions fonamentals sobre les quals hi ha cert consens a Catalunya, des dels que defensen un finançament singular fins al concert econòmic, i té una "menció especial" cap a la Comunitat de Madrid, que no agradarà a la seva presidenta Isabel Díaz Ayuso.
Tot i que el Cercle sempre mira de tenir una posició allunyada del debat polític i situada en el marc d'un centrisme a l'antiga, el tema en qüestió tenia força més suc. No debades estem parlant d'un tema capital en què fins i tot les dues patronals catalanes, Foment del Treball i Pimec, i també la vallesana Cecot, han anat algunes passes més endavant. L'Opinió del Cercle ressalta una obvietat: que fa més de deu anys que el model està caducat —va vèncer l'any 2014— i que no funciona. Una de les conseqüències de tot això, per a aquesta entitat, és que aquesta situació anòmala no és innòcua, ja que va rovellant el sistema de funcionament de l'estat de les autonomies.
El cafè per a tothom pot ser políticament molt correcte, però és la garantia que la situació actual es cronifiqui encara més a l'esdevenidor
Per això insta que després d'una dècada de retard no es pot ajornar més, i tampoc no es pot desaprofitar l'oportunitat d'un salt endavant, que s'ha de fer "amb voluntat constructiva, ja que l'autogovern de Catalunya, i alhora totes les comunitats autònomes sense excepció, n'haurien de sortir reforçades i també el mecanisme de solidaritat entre elles". Per ser que va amb deu anys de retard i en vista de les deficiències actuals i de com escanya el creixement de Catalunya, és una aposta bastant light. Les coses concretes, com condonar part del deute a les administracions autonòmiques, així en general, ja s'està fent i el reforç de l'Agència Tributària de Catalunya també és a sobre de la taula.
Per les raons que sigui, sembla que aquest observatori ha pretès utilitzar més uns prismàtics que no pas unes ulleres a l'hora d'abordar la carpeta del finançament. Si mirem d'encaixar la posició del Cercle amb la de l'hemicicle del Parlament, no representa ni la posició moderada del PSC, Esquerra i Comuns, que volen un finançament singular per a Catalunya, i per a això es va firmar el document d'investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, ni tampoc la que seria la posició més extrema del concert econòmic, defensada per Junts. El PSOE segurament s'hi ha de sentir més còmode i també el PP, que no veig com podria criticar el document si no es fixa específicament en el tema de la Comunitat de Madrid.
Aquí sí que el Cercle obre un debat interessant sobre els beneficis que obté Madrid pel fet de ser la capital i la concentració d'activitat econòmica que el model institucional genera i que és de tall marcadament centralista. A això s'hi afegeixen dues coses més, la concentració desproporcionada de l'ocupació pública estatal amb els diferents ministeris i el "biaix significatiu i crònic" en la contractació pública a favor de les empreses amb seu a Madrid i la concentració d'infraestructures estratègiques. Comparteixo aquest últim punt del Cercle, que acaba fent escandalosa qualsevol comparació entre Catalunya i Madrid, sigui amb governs del PP o del PSOE. Per tot això, s'explica des de Rodalies fins a unes infraestructures molt deficitàries i molt allunyades de la contribució de Catalunya al PIB espanyol.
Però defensar un cert cafè per a tothom pot ser políticament molt correcte, però és la garantia que la situació actual es cronifiqui encara més a l'esdevenidor.