Les revelacions de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el paper de José Luis Ábalos, ex moltes coses, però sobretot el més estret col·laborador de Pedro Sánchez quan va dur a terme el seu assalt a la secretària general del PSOE per segona vegada, és un canvi de rasant evident a l'hora d'abordar els múltiples fronts judicials que directament o indirecta comencen a situar-se als voltants del palau de la Moncloa. Ha estat tan profunda la detonació de les acusacions que, per primera vegada, el PSOE ha entrat en un estat de preocupació desconegut en els últims anys, ja que assisteix amb estupor a tota una seqüència de notícies, cadascuna pitjor que l'anterior, relacionada amb la corrupció.
Ábalos ja ha demanat declarar com a testimoni davant el jutge Ismael Moreno. El matís de l'exministre és important, ja que pot accelerar els tràmits que s'anaven a iniciar per demanar-ne el suplicatori al Congrés, tot i que ja veurem si la seva petició és atesa o acaba anant-hi de testimoni i acaba imputat. En el pla polític, també hi ha dos casos més: l'entrada a presó de l'intermediari Víctor de Aldama, un personatge clau en nombroses operacions, fins a l'extrem de ser considerat el cervell del cas Koldo. Aldama és a presó per un frau de 182 milions en hidrocarburs, però l'UCO conclou que hi ha una vinculació directa amb la trama de les mascaretes. L'intermediari també apareix en el cas de Begoña Gómez, l'esposa del president del govern.
Ha estat tan profunda la detonació de les acusacions que, per primera vegada, el PSOE ha entrat en un estat de preocupació desconegut en els últims anys
El tercer cas que afecta el PSOE, juntament amb el d'Ábalos i Aldama, és el denominat Delcygate, una reunió que va mantenir Ábalos el 2020 amb Delcy Rodríguez, la número dos del govern de Veneçuela, a Barajas, i amb unes maletes que, pel que sembla, anaven de mà en mà. A més, no era una reunió més, ja que la Unió Europea havia prohibit expressament trobades amb l'equip ministerial de Maduro. La reunió primer va ser negada, després es van donar unes quantes versions diferents per part del govern espanyol, després es va dir que no va ser una reunió pròpiament dita i, finalment, que Sánchez no en sabia res. Ara, captures de WhatsApp de l'exministre confirmen que Sánchez n'estava perfectament al cas, cosa que ell havia negat sempre.
A aquestes tres carpetes judicials s'hi afegeixen les de l'entorn personal més pròxim al president del govern espanyol, que afecten la seva esposa i el seu germà David Sánchez. Cinc casos d'índole molt diferents, però que tenen quelcom en comú, la corrupció. No és estrany que, per primera vegada, aquestes últimes hores hi hagi dirigents socialistes que expressin una enorme preocupació. S'ajunta, a més, amb els preparatius del 41è Congrés Federal del PSOE a Sevilla els dies 29 i 30 de novembre vinents. Un conclave que es presentava tranquil i amb les oposicions conegudes dels barons de Castella-la Manxa, García-Page, i de l'Aragó, Javier Lambán, però que els últims dies han emergit nous grups de protesta a Castella i Lleó, Madrid i Andalusia. Veurem quina magnitud té la protesta, però difícilment serà ja tan tranquil com Sánchez volia.
Si a tot això s'hi afegeix que no som, ni de bon tros, al final dels casos Ábalos, Aldama, Delcygate, Begoña Gómez i David Sánchez, el president del govern espanyol té motius més que de sobres per estar preocupat. Per no parlar d'una legislatura que ha col·lapsat per manca de suports parlamentaris per tirar endavant qualsevol iniciativa política. Els pressupostos serien, així, l'única carta amb la qual podria agafar una mica d'oxigen. Però els números no surten, per més que el PSOE està amb negociacions obertes per aconseguir-ho i ja té els artells trencats de tant picar una vegada i una altra a la porta de Junts.