La decisió de la titular del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, d'imputar l'exconsellera d'Interior del Govern del País Valencià Salomé Pradas pels presumptes delictes d'homicidi i de lesions per imprudència és un pas significatiu en la causa penal per les 225 morts per la DANA de fa quatre mesos. Pradas serà el primer càrrec polític del Govern valencià que haurà d'anar als tribunals a donar explicacions sobre la gestió del temporal com a màxima autoritat en el moment d'enviar l'alerta als mòbils. Així mateix, la magistrada també cita l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, per la seva rellevància orgànica i decisòria. Són els primers moviments judicials en el que serà sens dubte un viacrucis per a l'encara president Carlos Mazón, aferrat a la butaca i resistint els embats contra les protestes al carrer, la direcció del seu partit i els mitjans conservadors que en demanen obertament la renúncia o que sigui destituït per Gènova.

Si fins ara la majoria de les mirades han estat posades en la reconstrucció de la zona afectada i la caòtica actuació de les administracions, amb molts dels ajuts anunciats pendents d'arribar als damnificats —es pot fer molta broma, però l'única ajuda que ha arribat al 100% ha estat la de Juan Roig, el propietari de Mercadona, que va fer una donació de 40 milions d'euros per ajudar tots els seus treballadors afectats per la DANA— per més que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, assegurés fa uns dies que l'executiu espanyol preveu que per a finals del mes d'abril el Consorci de Compensació d'Assegurances tingui resoltes gairebé el 95% de les reclamacions. La situació sobre el terreny deixa de ser tan encoratjadora i les queixes de molts veïns que ho han perdut tot o han patit danys irreparables és eixordadora. Això per no parlar de la permanent disputa entre administracions per treure profit de les escasses bones notícies que es produeixen.

La jutgessa de Catarroja ha desmuntat, a la seva interlocutòria, bona part dels arguments defensius que ha estat utilitzant la Generalitat Valenciana els darrers mesos

Mazón li treu importància a tot plegat, ressalta que el preocupen poc les crítiques i mira cap a un altre cantó. La jutgessa li ha ofert la possibilitat de personar-se com a testimoni, cosa que ha refusat. La magistrada no l'imputarà, perquè el cas saltaria ràpidament al TSJV per la seva condició d'aforat. Assistirem a una instrucció llarga, en què Mazón serà, en tot cas, l'última peça del trencaclosques. La jutgessa de Catarroja ha desmuntat, a la seva interlocutòria, bona part dels arguments defensius que ha estat utilitzant la Generalitat Valenciana els darrers mesos, apuntant a l'àrea d'Emergències dependent del Govern de Mazón com a encarregada de prendre les decisions que advertissin la població i desgranant tota la informació de què disposaven per evitar les morts per la inundació. El seu escrit és contundent en aquest aspecte: "Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població, acordar les mesures pertinents en l'àmbit de protecció civil, garantir i minimitzar les conseqüències dels efectes d'unes precipitacions que van desbordar rius i barrancs, van posar al límit les preses, i que van produir una successió tràgica de morts". Per això entén que hi ha negligència amb rellevància penal i una imprudència greu.

Feijóo sap que Mazón és una patata calenta que, a més, comença a tenir un cost electoral per al PP que afecta la comunitat i tot l'Estat. Per primera vegada, al PSOE la preocupació ha baixat lleugerament, mentre que al PP intenten perimetrar el dany de l'efecte Mazón. El president del PP, poc partidari d'intervenir quan hi ha un incendi al partit, segueix la tècnica del seu antecessor, Mariano Rajoy, de deixar que les coses segueixin el seu curs. I així estan els populars des de fa quatre mesos, sense que se n'albiri el final i sense que les expectatives electorals millorin. És més: d'ençà que es va produir la DANA, han anat cap enrere o en el millor dels casos les expectatives s'han mantingut estables. Mentrestant, a la seva dreta, Vox es beneficiava d'aquesta situació, almenys fins que ha arribat Donald Trump i les seves relacions els han jugat a la contra. És el signe dels temps: abans, una foto amb el president dels Estats Units era un actiu polític i avui és una font de problemes.