A l'espera que Esquerra Republicana i el PSC arribin a un acord sobre els pressupostos d'aquest any -sembla que poc o gens es va avançar en la reunió d'aquest dissabte entre Aragonès i Illa a Arenys de Mar, i si ens atenim als dos comunicats les coses estan com estaven, sense acord-, la notícia d'aquesta setmana serà la cimera que els presidents espanyol i francès i els seus respectius governs celebraran dijous al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a la muntanya de Montjuïc. L'ús polític que ha fet el govern espanyol rifant-se l'independentisme i volent exhibir el trofeu d'una suposada normalització política a Catalunya ha desembocat en una concentració de protesta per la cimera i l'enfocament ple de supèrbia de Sánchez i algun dels seus ministres.

La cimera a Barcelona és políticament perillosa per a Sánchez. Pot deslluir aquesta àuria internacional amb la qual es mou i deixar al descobert la realitat catalana. Un independentisme dispers i en contínues disputes però disposat a no afluixar la corda quan se'l presenta com a derrotat. Però la reunió del MNAC també és arriscada per a l'independentisme, que arrisca el crèdit amb una mobilització de protesta que si bé és unitària té obstacles de difícil solució. Una convocatòria a primera hora del matí d'un mes de gener que potser sigui el dia més fred de l'hivern, les dificultats pròpies d'un dia feiner i el lloc distanciat on previsiblement se celebrarà la convocatòria, a les columnes de Puig i Cadafalch. 

En qualsevol cas, les dues parts hi tenen molt a perdre - també a guanyar-hi-, perquè la presència important de mitjans de comunicació internacionals per seguir el desenvolupament de la reunió servirà d'altaveu de la situació política a Catalunya. Encara més, després de la modificació del Codi Penal, la supressió del delicte de sedició, la incorporació d'un nou delicte de desordres públics agreujats i la modificació de la malversació. En aquest últim delicte, a més, comptant-hi la interpretació que n'ha fet el magistrat del Suprem Pablo Llarena en el seu últim escrit on esquiva la intenció dels legisladors de rebaixar els anys de presó i retorna els exiliats a la casella de sortida. Així, els 12 anys de presó per al president Puigdemont amb el Codi Penal antic continuen sent els mateixos una vegada s'ha rebaixat la pena en el Congrés. Màgia Llarena.

El mateix Puigdemont ha enfilat als promotors d'aquesta reforma -PSOE, Unidas Podemos i Esquerra- després que aquest diumenge fonts del govern espanyol s'han esplaiat assenyalant que confiaven en l'extradició del president a l'exili abans de final d'any per respondre davant de la justícia espanyola i que això els servís per remuntar en els sondejos. Els republicans corren el risc de quedar atrapats entre el PSOE i Llarena, un escenari gens recomanable, a més d'enormement relliscós. Per tot això, l'impacte o no de la mobilització de dijous tindrà la seva importància i tothom n'haurà d'extreure conclusions.