Un cop superada la primera barrera de desconfiança entre el PSOE i Junts, amb la investidura de Pedro Sánchez el mes de novembre passat. Amb la negociació entre ministres d'Afers Exteriors molt avançada perquè el català sigui considerat idioma oficial a les institucions europees, si es tanca l'acord preliminar existent del Consell de la Unió Europea i no sorgeixen nous esculls. I amb la situació més tensa viscuda mai per un president del govern des de l'època d'Adolfo Suárez, amb bona part del deep state segant-li l'herba perquè descarrili de la manera que sigui i al preu que faci falta, ambdós partits inicien avui una fase inèdita i no viscuda mai en la política espanyola. Una taula de negociació a l'estranger, amb verificadors internacionals, debatent sobre assumptes que cap dels dos grans partits espanyols no ha volgut mai abordar com a solució al conflicte: un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat en l'article 92 de la Constitució i un salt en l'autonomia financera de Catalunya a través d'una clàusula d'excepció a la LOFCA que reconegui la singularitat en què s'organitza el sistema institucional de la Generalitat i que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya.
Encara que sembli exagerat, és normal el secretisme que envolta la cita de Suïssa. Respon més a la por socialista pel pas que està fent i la seguretat de no saber si està trepitjant terra ferma que a qualsevol altra cosa. Tampoc no deu ser tan fàcil explicar un abrupte canvi de guió que només sembla que troba detractors a Espanya. Almenys, només els opositors sembla que estan disposats a sortir a la palestra. A l'informe d'aquest divendres hi ha el sempre xerraire president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, amb la seva última sortida assegurant que si hagués estat diputat al Congrés, no hauria votat Sánchez. El pusil·lànime baró socialista ha perdut molts punts últimament, ja que, en un intent de fer picades d'ullet a la dreta, ha acabat allunyat tant del PP, al qual pretenia agradar, com del PSOE en el qual milita.
El PSOE i Junts s'han dotat d'un mecanisme internacional que tindrà les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords als quals s'arribi
El segon flaix informatiu ha estat la nova pulla del CGPJ, l'òrgan de govern dels jutges. El president interí del qual, Vicente Guilarte, ha fet a Bilbao una crida perquè "tots es rebel·lin" si en algun moment se cita a declarar algun jutge en una comissió parlamentària, perquè considera que és una "línia absolutament vermella". Les declaracions no les ha pronunciat en una barra de bar, sinó en l'acte de clausura del XXVI Congrés Nacional de l'Associació Professional de la Magistratura (APM) i només són comprensibles en el marc de la guerra oberta entre el poder executiu i el legislatiu contra el judicial. És obvi que hi ha signes més evidents de tot plegat i no passa un dia sense que la situació sigui una mica pitjor que el dia anterior. Si la cara és el mirall de l'ànima, algú hauria de parar atenció a la rigidesa de Sánchez últimament i el seu gest tens. També a la serietat de la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Amb tot aquest marc de fons, el PSOE i Junts s'han dotat d'un mecanisme internacional que tindrà les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords als quals s'arribi. La Fundació suïssa Henry Dunant fa d'amfitriona de les parts per la seva reconeguda experiència internacional en aquest tipus de conflictes. Les altres parts del pòquer internacional és possible que es donin a conèixer aquest dissabte o no. Almenys, sí que s'haurà de conèixer qui serà la personalitat que farà de portaveu. El secretisme d'aquestes reunions és molt probable que acabi sent com posar portes al camp i l'exemple més clar han estat les corredisses d'aquest divendres a l'aeroport de Ginebra. A més, Junts sap que necessitarà triomfs a partir d'ara. Mentrestant, el PSOE intentarà retardar al màxim les cessions. Així comença aquesta nova partida.