Hi ha una operació en marxa per intentar desbancar Xavier Trias de l'alcaldia de Barcelona? La confirmació pública del candidat socialista, Jaume Collboni, que no renunciava a res i que havia obert converses amb el Partit Popular per ser alcalde, així ho fan pensar. Seria una majoria d'investidura certament curiosa: PSC, comuns... i Partit Popular. Les males praxis introduïdes per Ada Colau el 2019 quan va desbancar fa quatre anys el guanyador dels comicis, Ernest Maragall, amb una operació política que incloïa els vots de Manuel Valls, sembla haver fet escola. Almenys, aquests primers dies que han transcorregut des del 28 de maig en què la victòria de Xavier Trias ha capgirat les intencions de Jaume Collboni, que, convençut que guanyaria les eleccions, va plantejar una campanya afirmant que si quedava segon, marxaria a l'oposició. I ara aquestes declaracions, ja rectificades la mateixa nit electoral, han passat a ser paper mullat.

El PP està, primer, sorprès per aquest moviment i, segon, atònit amb aquest sobtat galanteig que no s'esperava. El primer desconcertat ha estat aquest dimecres el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, que ha passat per les Jornades del Cercle d'Economia que se celebren a Barcelona. Més enllà de comprovar com canvien les coses amb uns bons resultats —només feia un mes de la rebuda freda que va rebre quan va anar al Reial Club de Tennis Barcelona per un partit de Carlos Alcaraz—, a Feijóo encara li ressonaven les paraules del president del govern espanyol en la reunió que acabava de celebrar Pedro Sánchez amb el grup parlamentari socialista i en les quals havia acusat PP i Vox de teixir un discurs que provoqui un assalt al Congrés dels Diputats similar al que els seguidors de Donald Trump van fer al Capitoli nord-americà. "No és broma. Això és molt seriós. Parlaran de tupinada. Ho faran uns. I altres diran que cal detenir-me com a responsable d'aquesta tupinada. Ja ho han fet i ho tornen a fer. Tampoc no és nou. Mantinguem-nos tranquils i determinats".

Si aquesta és la campanya de Sánchez per revalidar la seva presidència a les eleccions que acaba de convocar per al 23 de juliol, sembla lligar malament amb l'estratègia de Collboni de buscar els vots de la dreta per arribar a l'alcaldia. O PP i Vox només són la dreta extrema quan se surt de la ciutat de Barcelona? Vist amb la màxima fredor possible, més enllà del que vulguin fer PP i Vox amb els seus regidors, l'estratègia de Collboni no deixa de ser artilleria per a Feijóo, que fàcilment pot des d'ara mateix desmuntar el discurs de Pedro Sánchez amb molt poques paraules i assenyalant que la seva formació no deu ser el llop que s'ensenya i es divulga des de la Moncloa o des del Parlament, quan els socialistes estan parlant obertament amb ells ni més ni menys que per a l'alcaldia de la ciutat de Barcelona.

Perquè qualsevol versió —per molt adulterada que estigui— de vots gratis, difícilment colarà. Ningú no dona res gratis i menys en política. Ja es va veure amb Manuel Valls i el servei que va prestar als qui el van portar perquè es presentés a les municipals. Després, ells mateixos es van passar quatre anys plorant per les cantonades i criticant el deteriorament de la ciutat. Sembla que aprendre la lliçó és el més difícil i està en la condició humana. Una altra cosa és voler convèncer-se del contrari, o com fan els comuns, mirar d'agafar-se als vots de qui faci falta per retenir la xarxa teixida durant els últims vuit anys a l'Ajuntament, i que a la desesperada no volen perdre. Encara que sigui espantant la dreta de la ciutat amb cants de sirena del perill de la unitat independentista.

Un castell de cartes absolutament inventat, perquè no hi ha cap unitat —aquí Junts i Esquerra només estan mirant d'endossar-se el desacord—, ni candidatura unitària possible a Madrid, les relacions polítiques i personals entre els dirigents dels dos partits estan trencades, i Xavier Trias, com s'ha encarregat de repetir, anava en una candidatura que es deia Trias per Barcelona i la formaven Junts, PDeCAT, Demòcrates i Moviment d'Esquerres. Aquest cordó i els seus anys d'experiència l'allunyen de qualsevol dependència política, i com a mostra només cal recordar que quan el 2015 hauria pogut bastir una candidatura alternativa per desbancar Colau, se'n va anar a casa perquè havia perdut per un regidor i uns quants milers de vots. Colau, amb dos representants menys, està maniobrant contra Trias. Són dues maneres d'estar en política i d'entendre els límits de la integritat i l'ètica en la vida pública.