Mentre Alberto Núñez Feijóo prossegueix amb la seva migdiada gairebé permanent que li fa tenir un paper desdibuixat en la política espanyola i, com tots els gallecs que abans han ocupat el poder, espera i espera que les oportunitats li arribin soles, Pedro Sánchez ha començat a planificar el curs polític que per a ell tindrà dues assignatures importants: l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat i el 41 congrés del PSOE, que previsiblement se celebrarà a finals d'any. Amb aquestes dues carpetes com a objectiu principal, Sánchez ha començat a moure les seves peces. L'estada de Salvador Illa a Lanzarote té molt a veure amb la represa del curs polític, ja que la política catalana ho condicionarà tot, perquè sense els set diputats de Junts per Catalunya els números no donen.

El primer moviment ha quedat en mans de la vicepresidenta del govern espanyol, María Jesús Montero. Ha estat ella l'encarregada de rebaixar les expectatives generades per Esquerra Republicana respecte al seu acord de finançament amb el PSC. Montero ha estat taxativa: "Ni és un concert econòmic, ni és una reforma del model de finançament". Les seves paraules han ressonat a la cúpula dels republicans com una punyalada, en aparèixer nus davant de l'opinió pública catalana, ja que, per guanyar la consulta interna, van vendre el que no era. Sánchez, tanmateix, no ha traït ningú: la carpeta Illa ja forma part del passat i ara toca anar pels pressupostos i rebaixar el malestar existent entre molts barons territorials.

El principal obstacle per a Sánchez és que, amb els congressos de Junts (del 25 al 27 d'octubre) i d'Esquerra (30 de novembre, encara que un terç dels membres del consell nacional ja han sol·licitat que s'avanci, per acabar amb la interinitat actual), cap de les dues formacions polítiques no estiguin preparades per assolir cap mena d'acord. Com és lògic, el principal obstacle serà Junts, ja que els ponts entre el president Carles Puigdemont i el PSOE van quedar trencats amb la investidura de Salvador Illa, encara que ja estaven molt perjudicats després de la no-dimissió de Sánchez com a president del govern espanyol en les eleccions catalanes i que va distorsionar l'evolució de la campanya. L'entorn del president ho va considerar una jugada bruta, impròpia de fer-li a un partit que li havia facilitat la reelecció com a president del govern espanyol.

Sánchez no ha traït ningú: la carpeta Illa ja forma part del passat i ara toca anar pels pressupostos i rebaixar el malestar existent entre molts barons territorials

I aquest estat d'ànim no ha canviat. En tot cas, ha anat a pitjor. Però el PSOE pot fer alguna cosa per guanyar-se els vots de Junts? És cert que hi havia una negociació discreta sobre el finançament autonòmic, però no sembla probable que Junts participi gaire en un acord que porta la rúbrica del PSC i d'Esquerra, i que el partit de Puigdemont creu que els republicans es cremaran ells sols, ja que la negociació que ha dut a terme Marta Rovira és massa ambigua. El problema que es planteja a Sánchez és si pot estar dos anys sense presentar pressupostos al Congrés. Ja va desistir de presentar els del 2024 perquè els números no li quadraven.

Fer el mateix amb els del 2025 seria fer evident que la legislatura va pel pedregar. El fet és que els trucs se li han anat acabant i Junts, que encara espera que el català sigui oficial a les institucions europees com a pagament per la investidura, ha fet en els últims mesos un curs accelerat de sanchisme. I el balanç per als de Puigdemont no és gens satisfactori.