Amb la votació aquest cap de setmana dels militants de Junts per Catalunya, Pedro Sánchez ja ha amarrat els vots al Congrés dels Diputats suficients per tirar endavant la seva investidura que, encara que no té data, tot apunta que serà aquesta mateixa setmana. Com ja havia fet abans la militància d'Esquerra l'aval als acords assolits per separat amb el PSOE ha estat molt ampli, tant que no admeten discussió possible. En el cas d'Esquerra va votar un 44% i el percentatge de vots afirmatius va ser del 89%; en el de Junts han participat en la votació el 67% dels militants i els sí han estat del 86%.

Discussió, per tant, tancada: la militància dels dos partits independentistes catalans ha fet pinya amb la posició expressada pels seus dirigents i han girat full per endinsar-se en una nova etapa política que uns veuen com a apassionant, altres com a plena d'incerteses i alguns pocs com una legislatura plena de trampes en les quals tant Junts com ERC han renunciat a la posició d'avantatge que els seus diputats els atorgaven. Sigui com sigui, una cosa sí que és certa: en no encapçalar en cap dels dos partits el corrent crític respecte al que s'ha fet, tots van al mateix vaixell i cap al mateix port.

El resultat d'ambdues votacions, les de Junts i la que ja va fer Esquerra, torna a la realitat el que algunes vegades és el soroll paral·lel que, de vegades, acompanya aquest tipus de debats. El mateix li va passar el PSOE i Felipe González. Al voltant de l'expresident s'ha armat un grup de dirigents socialistes que tenen més de nostàlgics que d'importants. Tanmateix, aquest soroll contra Pedro Sánchez ha ocupat el mateix espai, si no més, que aquelles veus socialistes que apostaven per l'acord. Allà, la votació tampoc no va ser gaire diferent de la d'ERC i Junts i el 87% de la militància del PSOE va ratificar l'acord. És obvi, per tant, que González va perdre la partida, però ell continua dient el mateix i els seus discursos ocupant el mateix espai que abans que es produís la votació.

La militància de Junts i ERC ha fet pinya amb la posició expressada pels seus dirigents i han girat full per endinsar-se en una nova etapa política

Malgrat l'hermetisme tant en el PSOE com a Esquerra i Junts els tres partits continuen sense tancar la llei d'amnistia que s'ha de presentar en el Congrés. Almenys, a les 21 hores d'aquest diumenge. Les dues carpetes no tancades continuen sent les mateixes que ocupen els negociadors des de fa dies: la del lawfare i la de les acusacions de terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic introduïdes pel jutge García Castellón a començaments de la setmana passada. En el primer cas, el dels sumaris de lawfare, tot apunta que els afectats es quedaran sense que la llei els protegeixi —promeses a futur, sí— i les seves causes judicials a la discrecionalitat dels jutges de l'Audiència Nacional o del Tribunal Suprem.

Respecte a les acusacions de terrorisme en el cas de Tsunami, una vegada García Castellón ha obert la capsa de pandora, seria del gènere estúpid acceptar un redactat imprecís en la llei d'amnistia que deixés marge de maniobra a la justícia espanyola. Perquè quan això succeeix, ja sabem com acaba.