Amb la presentació del tècnic alemany aquest dijous, gairebé dos mesos després que fos anunciat el fitxatge, comença l'era de Hansi Flick al capdavant del Futbol Club Barcelona. Després de dos entrenadors de la casa, bons coneixedors d'una cosa tan discutida a Barcelona com l'entorn, Joan Laporta ha escollit per a aquesta nova etapa un professional exigent, metòdic i de mà dura, capaç de trencar la dinàmica dels últims temps, viciada, en part, per la incapacitat de fer neteja amb el passat al vestidor. El tècnic alemany torna a la banqueta d'un gran club europeu després de l'experiència amarga com a seleccionador d'Alemanya entre 2021 i 2023, en la qual no va aconseguir que la selecció passés de la fase de grups en el Mundial de futbol. I això que va accedir al càrrec com un entrenador admirat que al capdavant del Bayern de Múnic va aconseguir un palmarès destacable: només set derrotes i nou empats en 86 partits; també va aconseguir proclamar-se com l'entrenador amb més percentatge de victòries, comptant totes les competicions disputades. De 86 partits, en va sortir guanyador en 70, cosa que vol dir un 81%.
La seva visió del món del futbol pot encaixar perfectament en un club com el Barça, on l'aficionat no es conforma a guanyar, sinó que li agrada que el seu equip jugui bé. En aquests últims temps, sobretot l'última temporada amb Xavi Hernández d'entrenador, anar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc com a aficionat exigia una dosi extra d'estoïcisme, ja que feia molts anys que l'equip no jugava tan poc futbol. És veritat que els resultats no van acompanyar, com en la temporada anterior, la del debut de Xavi, però l'equip era mentalment dèbil, físicament mancat de preparació i col·lectivament desproveït d'un lideratge que ningú no va ocupar a la banqueta i al terreny de joc. En aquest aspecte, el Barça, que sempre ha tingut referents dels quals sentir-se orgullós, des de Guardiola a Luis Enrique o des de Carles Puyol a Gerard Piqué, també s'ha anat fent petit.
Hansi Flick va de posar el seu gra de sorra per acabar amb aquesta decadència, ja que és un entrenador prestigiat, li agrada el futbol d'atac i no es troba tan lluny de mites del barcelonisme com Johan Cruyff o el mateix Guardiola. És veritat que té una plantilla necessitada d'algun reforç important en posicions com el pivot defensiu, desatès des que Sergi Busquets va abandonar el Barça, però cal deixar treballar els tècnics i la directiva per invertir amb encert els pocs diners que hi ha. Perquè una de les coses que el Barça hauria d'haver après d'aquests últims anys amb una sequera de títols més que notable, és que gastar diners per fitxar jugadors que no són desequilibrants és un mal negoci, ja que el que es paga escasses vegades surt a compte i per això és millor donar oportunitats a jugadors del planter.
Joan Laporta ha escollit per a aquesta nova etapa un professional exigent, metòdic i de mà dura, capaç de trencar la dinàmica dels últims temps
És veritat que això és molt més fàcil de predicar que de creure-s'ho a cegues, ja que després, amb la temporada avançada, arriba sempre la urgència pels títols i, al final, Flick com Xavi o Koeman són valorats pels resultats i els títols, i qualsevol altra consideració és molt menys destacable. Aquesta temporada també serà important pel retorn a l'estadi Spotify Camp Nou després de dues temporades allunyades de les Corts, un any en què a més el club celebra el 125 aniversari. Encara que el retorn no té una data tancada, es preveu que sigui a finals d'any, encara que no, segurament, el mes de novembre anunciat inicialment. Serà, en principi, amb un aforament mínim de 64 mil espectadors entre la primera i la segona graderia, mentre continuï la construcció de la tercera, un percentatge que ja millorarà la capacitat de l'Estadi Olímpic, a més de comptar amb la desitjada tornada a casa.