Cap de setmana de pocs telèfons mòbils a l'hora de definir la composició de la Mesa del Congrés, que, com era previsible, esdevindrà la primera gran batalla de la legislatura. El PSOE aspira a situar-hi un dels seus, igual que el Partit Popular, mentre que el partit frontissa, Junts per Catalunya, aposta des del principi per una tercera via, que només podria ser el PNB i, en una posició molt endarrerida, algú de Sumar. I si el PNB no vol o els socialistes no juguen aquesta carta? No sembla que, llavors, tingui avantatge en una votació al Congrés un diputat del PSOE davant un altre del PP, per més que a alguns els pugui semblar el contrari.

Però ara és diumenge a la nit i fins al dijous 17 falten tres llargs dies i bona part del matí de dijous. Massa hores per aventurar cap cosa definitiva, encara que l'eco del que sembla que se sent més enllà dels Pirineus no és gens tranquil·litzador per als socialistes respecte a la Mesa del Congrés, en part per l'actitud mantinguda fins ara. "Ni mig gram d'aigua per endavant", és alguna de les expressions que ha fet servir un bon coneixedor dels contactes que hi ha hagut.

És possible que aquest dilluns quan Pedro Sánchez faci recompte i comprovi que els vots que té no sumen, posi una marxa més en el minúscul contacte mantingut fins ara pel seu ministre Félix Bolaños amb la diputada Míriam Nogueras. El PSOE sembla que no és conscient de la seva situació aritmètica i s'ho està jugant tot a la ruleta que ningú no s'atrevirà a donar ni un vot al PP de Feijóo perquè està contaminat per la necessitat de comptar amb Vox. Això és desconèixer absolutament el que porten Junts i Puigdemont entre mans i que només passa per un acord amb contrapartides sense mirar qui fa el lliurament si el que ofereix és consistent.

Els nervis de Sumar estan, en part, presents, perquè ells sí que s'han preocupat d'apropar-se i disseccionar el manual Puigdemont. Les declaracions de Colau aquest diumenge assenyalant que la falta d'acord al voltant de Sánchez seria una irresponsabilitat i obriria una finestra d'oportunitat a Vox, van en aquesta direcció. Tot això mentre l'exalcaldessa es va deixant estimar davant de la possibilitat que en un acord de govern futur que permetés la repetició d'un executiu entre el PSOE i Podemos, ella pogués asseure's al Consell de Ministres i ocupar la cartera d'un Ministeri d'Habitatge. Un pont de plata després que els barcelonins li impedissin un tercer mandat amb el seu vot el passat 28 de maig.