La doble decisió del Tribunal Constitucional estimant parcialment els recursos dels expresidents de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, pel cas dels ERO aboca, de nou, a una doble lectura sobre quin és el comportament dels diferents organismes espanyols quan es tracta d'abordar actuacions de polítics propers ideològicament i també sobre com es fa anar la malversació d'un costat a un altre, com si fos una acusació en què uns tribunals poden dir una cosa i uns altres, una altra. Feia dies que sabíem que el cas dels ERO, un dels de més corrupció a Espanya pels diners defraudats i que va comportar al PSOE la condemna més important per corrupció de la democràcia, en quedar acreditat que entre l'any 2000 i el 2009, per alimentar la xarxa clientelar socialista, s'havien desviat subvencions per més de 679 milions d'euros, acabaria en no res o en molt poc.

En part, per la importància dels principals implicats, Chaves i Griñán, però també perquè a la trama hi havia molts silencis que no havien anat a més perquè el compromís del govern espanyol amb els socialistes implicats era, a la pràctica, un salconduit que esquivarien la presó i les penes serien reduïdes, com així ha estat. Així, les sentències emeses al seu dia per l'Audiència de Sevilla i la sala penal del Tribunal Suprem, que van condemnar Chaves per un delicte de prevaricació a 9 anys d'inhabilitació especial, pel cas dels ERO, i la de Griñán, condemnat a 6 anys de presó i 15 d'inhabilitació, han quedat en paper mullat després que el TC hagi estimat parcialment el recurs de Chaves i hagi exonerat totalment del delicte de malversació Griñán. El tribunal declara que en tots dos casos "s'ha vulnerat el dret a la legalitat penal" i ordena remuntar les actuacions a l'Audiència de Sevilla perquè "dicti una nova decisió respectuosa amb els drets fonamentals infringits".

Resulta difícil no pensar en les facilitats de Chaves i Griñán a l'Alt Tribunal mentre es fan tota mena de martingales —per no emprar un qualificatiu molt més greu— en l'aplicació de la llei d'amnistia

És cert que les comparacions sempre són odioses. Però resulta difícil no pensar en les facilitats de Chaves i Griñán a l'Alt Tribunal mentre es fan tota mena de martingales —per no emprar un qualificatiu molt més greu— en l'aplicació de la llei d'amnistia i en la manera injusta i irregular com són tractats els polítics que encara resten a l'exili —Puigdemont, Comín i Lluís Puig— i els condemnats pel Tribunal Suprem en el cas del judici del procés i amb inhabilitació encara pendent, Junqueras, Turull, Forcadell, Romeva i Dolors Bassa. Aquí la malversació és interpretada amb un biaix diferent i l'instructor Pablo Llarena argumenta que els comportaments atribuïts en la causa als tres processats exiliats incorren plenament en les dues excepcions que estableix la llei per amnistiar delictes de malversació, que són que s'hagin dut a terme amb el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i que afectin els interessos financers de la Unió Europea. No hi ha, certament, cap benefici personal de caràcter patrimonial, excepte en una interpretació tan sui generis com que l'haurien hagut de pagar ells i, per tant, se l'han estalviat.

És curiós que siguin Chaves i Griñán els amnistiats pel Constitucional, mentre que l'amnistia constitucionalment aprovada per les Corts no ha arribat a aquells per als quals en realitat es va fer. Els artificis de la justícia espanyola són inesgotables i les tortuositats per retorçar la legislació partint de l'interès perseguit són incomptables. Sempre hi ha un exemple del dia o de les últimes hores. Aquest dilluns, l'Audiència de Barcelona ha preguntat al magistrat que investiga l'espionatge del president Pere Aragonès amb el programari Pegasus si s'ha plantejat aplicar l'amnistia a l'exdirectora del Centre Nacional d'Investigació (CNI) Paz Esteban sense que ningú li ho hagi demanat, o aquest dimarts la secció segona de l'Audiència de Madrid ha denegat la Comissió Rogatòria Internacional (CRI) sol·licitada per la magistrada d'Andorra per tirar endavant la investigació contra l'expresident del Govern del PP Mariano Rajoy, els exministres Cristóbal Montoro, Jorge Fernández, i de quatre excàrrecs més de la policia patriòtica.

I és que la justícia espanyola és previsible i sempre cau del mateix costat. O deixem-ho en gairebé sempre, que d'excepcions també n'hi ha.