La decisió de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de convocar entre els afiliats una consulta per decidir si l'entitat sobiranista impulsa una llista cívica a les pròximes eleccions catalanes és un error. I ho és perquè, fonamentalment, quan es va fundar el 2011 era bàsicament una organització unitària i transversal i així es va mantenir en els seus anys de veritable apogeu en què va actuar com a catalitzador de decisions de les formacions polítiques independentistes. És en el seu declivi i en la seva divisió quan ha confós el paper impulsor en l'adopció de decisions amb voler ser un partit més, generant divisió i, de facto, expulsant els partits.
Encara que l'ANC dista molt de ser aquella entitat que va recollir amb encert la pulsió de la societat catalana en un determinat moment, amb aquestes iniciatives, lluny de recuperar el paper d'aglutinador de voluntats, fa un mal favor a la unitat i contribueix a la divisió. Una fractura que ja no és entre l'ANC i els partits independentistes, sinó a l'interior de la mateixa organització, que es troba fracturada davant una decisió així. Aquest fet també ha repercutit en els suports a l'actual presidenta Dolors Feliu, fervent partidària de la llista cívica davant una part molt més nombrosa de la direcció de l'entitat sobiranista que n'és contrària.
Sigui com sigui, de l'1 al 14 de març i de manera telemàtica, es preguntarà als militants de l'entitat el següent: "Estàs d'acord que l'Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència?". Si el resultat és satisfactori, cal pensar que l'ANC es presentarà a les pròximes eleccions catalanes davant Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP, i en aquesta franja de vot independentista es disputaran els sufragis necessaris per obtenir escons a la cambra catalana.
L'ANC ha confós el seu paper impulsor en l'adopció de decisions amb voler ser un partit més, generant divisió i, de facto, expulsant els partits
La participació en les últimes eleccions municipals i, sobretot, en les espanyoles del mes de juliol passat ha generat un cert xup-xup que alimenta el debat sobre la viabilitat d'una quarta llista. L'argumentari és de sobres conegut: com que els partits independentistes no han dut a terme la independència i han assolit acords polítics per facilitar la investidura de Pedro Sánchez, han traït el seu electorat i algú ha d'ocupar el seu lloc per dur a terme l'objectiu traçat el 2012 i consolidat en el referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017.
El cert és que quan l'ANC ha provat d'ingerir-se en un procés electoral com si fos un partit polític, n'ha sortit més aviat escaldada i els suports han estat inexistents. De fet, les enquestes que s'han fet no li donen marge electoral per treure escons, encara que, també és veritat, tots els sondejos demoscòpics s'han fet fora d'un procés electoral i sense que siguin un actor electoral.