"Perquè, és clar, tot això de la UDEF [Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal], què cony és això de la UDEF?, ara encara no sabem si hi va haver o no hi va haver un esborrany, si aquest esborrany es va fer d'una manera subreptícia, clandestina i il·legal. O si el ministeri el va autoritzar o el va fer fer, o si simplement el va autoritzar i no existeix i no ho ha indagat". Són paraules pronunciades per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol el 6 d'agost del 2014, en la seva compareixença al Parlament de Catalunya, en què se l'acusava de tenir comptes bancaris a paradisos fiscals. A la fi, això va suposar el descarrilament definitiu de Convergència Democràtica, ja que a l'informe també apareixia Artur Mas, en aquell moment el seu successor al capdavant de la Generalitat. Han hagut de transcórrer més de deu anys perquè aquest dimarts, 12 de novembre del 2024, el comissari Marcelino Martín Blas, aleshores cap d'afers interns de la policia, declarés a la comissió parlamentària del Congrés dels Diputats sobre l'operació Catalunya el següent: "L'informe que va publicar El Mundo és tot una pel·lícula, neix manipulat. Als documents policials rebuts de la UDEF no s'esmenta Pujol i Mas, ni a familiars d'aquests; ni tampoc que derivessin capitals a Suïssa, Liechtenstein o un altre paradís fiscal".
Han passat deu anys entre les declaracions de Pujol i de Martín Blas i catorze anys entre el publicat al seu dia pel diari madrileny i el declarat per l'excomissari aquest dimarts al Congrés dels Diputats. Aquella invenció de la policia patriòtica, convenientment dirigida i utilitzada pel Ministeri de l'Interior, va acabar provocant un cop de volant a la història de Catalunya. Per més que Jordi Pujol, Artur Mas i Xavier Trias van intentar demostrar la falsedat del que s'hi deia, el clima de corrupció que envoltava altres casos, com per exemple la implicació de Convergència en el cas Palau, va contaminar qualsevol línia de defensa. És més, tot s'hi valia per disparar contra l'independentisme català i per fer fora del poder Mas i Trias. Aquest últim va acabar perdent el 2015 l'alcaldia de Barcelona, ja que la publicació de diferents notícies falses trufades per acusacions vergonyoses del seu principal rival del moment, Ada Colau, el va desplaçar de la primera a la segona posició per 17.000 vots. En el cas de Mas, va succeir quelcom semblant a les eleccions catalanes de novembre del 2012, a les quals va retrocedir de 62 a 50 parlamentaris. En plena campanya electoral, El Mundo havia publicat que tenia comptes de comissions a l'estranger. Ho va negar insistentment, però van poder més les calúmnies que la veritat.
El suposat esborrany es va elaborar ad hoc per tenir conseqüències electorals i fer descarrilar un projecte polític determinat
No hi ha, segons Martín Blas, als arxius que guarden els informes de la UDEF, cap esborrany d'informe amb aquestes acusacions. És fàcil, per tant, compondre que el suposat esborrany es va elaborar ad hoc per tenir conseqüències electorals i fer descarrilar un projecte polític determinat. No hi ha cap altra veritat possible i no s'hauria pogut dur a terme sense la complicitat de la policia patriòtica i el Ministeri de l'Interior. Ningú no ha demanat perdó i molt menys els que se'n van aprofitar, ja que, com és sabut, la mentida corre més de pressa, i qui no s'ho creuria si darrere hi havia la UDEF i el pes que suposadament té una unitat policial com aquesta, que cohesiona tants interessos de l'Estat i els responsables de la qual no són uns policies qualssevol. Per cert, estem parlant de la mateixa UDEF al cap de blanquejos de la qual se li han trobat a casa 20 milions d'euros amagats darrere de la paret. Una quantitat que la policia ha trobat al seu xalet d'Alcalá de Henares i que amagava de la manera següent: 8 milions d'euros a les parets d'una estança i 12 milions més al doble fons del sostre d'un soterrani al qual s'accedia per una trapa. Una notícia greu, però que ha interessat el just a la premsa de la capital.
A la intervenció de Blas al Congrés també hi ha hagut un dard per a la Fundació FAES de José María Aznar. Tot i que l'excomissari es va curar en salut i la FAES va anunciar querelles diverses, Blas va llegir un document en què es deia que l'esmentada fundació havia obtingut una comissió de més d'1,8 milions d'euros per les obres del Petit Palau del Palau de la Música. Jo només llegeixo el que posa aquí, va dir, però n'hi va haver prou perquè el PSOE demanés explicacions al PP i a Aznar i demanés la compareixença de l'expresident per les greus acusacions. La política a Espanya és cada vegada més un bumerang i no deixa de cridar l'atenció que aquells, com el PP, que han ordit des del seu espai polític la persecució dels seus adversaris siguin els que s'hagin d'acabar explicant per una cosa que neguen; amenacen amb querelles, però allà apareixen amb noms i cognoms. I molts encara recorden aquell fals prohom anomenat Fèlix Millet, que sopava amb Aznar a Menorca i aconseguia que el govern del PP pagués una quota important de les obres del Palau de la Música, que van ascendir a 14,5 milions d'euros. I que Millet agraïa en una missiva el 2004 amb aquestes paraules: "El motiu d'aquestes línies és agrair-te la col·laboració i el suport que has ofert al Palau de la Música Catalana durant la teva etapa com a president del govern. Sens dubte, la teva sensibilitat cap als nostres projectes ha ajudat a la realització de les obres, que permetran que el Palau sigui una sala encara més competitiva en un futur pròxim."