La insuficient resposta de la Generalitat Valenciana, però a hores d'ara també del govern espanyol, a la catàstrofe ocasionada per la DANA a diferents municipis del País Valencià està omplint d'irritació amplis sectors de la societat. La clamorosa absència de lideratge, les contradiccions expressades en les compareixences públiques i les mentides a l'hora d'explicar el que està succeint estan creant un caldo de cultiu d'enuig imparable en les desenes de milers de persones que continuen esperant una mínima resposta dels poders públics. Cinc dies després continuen faltant necessitats bàsiques, s'accedeix amb molta dificultat a zones on se suposa que encara hi queden per trobar desenes de cadàvers i, per acabar-ho d'adobar, comencen a sorgir els primers problemes ocasionats amb la contaminació de les aigües entollades en diversos municipis. Impera a molts llocs l'anarquia, l'absència del poder públic. Bé perquè hi és absent o per la seva incapacitat a l'hora d'orientar una situació que ha desbordat les autoritats.

El president de la comunitat, Carlos Mazón, ha estat aquest dissabte diverses hores desaparegut quan tenia convocada una compareixença pública. Tothom veu les seves mancances, però ningú no s'atreveix a posar el cascavell al gat, esperant uns i altres que els seus errors posin fi a la seva carrera política. Pedro Sánchez se'l mira des de la mitjana distància. Demani'm el que vulgui, diu a Mazón. Com esperant que el president valencià li respongui alguna cosa així com, porti'm el que pugui. El primer es troba enfonsat en la seva flagrant incompetència, i per això es resisteix a activar el mecanisme del nivell 3 d'alerta, però el segon, que és el que disposa dels recursos de l'Estat, no els està utilitzant.

La clamorosa absència de lideratge, les contradiccions expressades en les compareixences públiques i les mentides a l'hora d'explicar el que està succeint estan creant un caldo de cultiu d'enuig imparable

La resposta que ha ofert, entrada la nit, és crear cinc grups que denomina de resposta urgent —cinc dies han passat, més de 100 hores!!— presidit cadascun d'ells per un o diversos consellers o conselleres amb incorporació d'un total de set ministres, inclosa una vicepresidenta, als diferents equips de treball. És realment sorprenent, ja que pretén posar el Consell de Ministres sota l'autoritat dels diferents consellers i conselleres i esquivar així la declaració de l'estat d'alarma. No conec cap precedent d'una situació similar i la que s'hi podria assemblar una mica seria, respecte a l'atribució de competències, la dels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, que va gestionar exclusivament el govern català, informant l'espanyol, però sense perdre de vista que el poder era català i l'operatiu també català. Aquí, a València, la situació ha desbordat el govern de Mazón i li importa un rave —més enllà del seu orgull— que s'apliqui un 155. El que tampoc no pot fer és aplicar-lo ell al govern espanyol, per més que aquest hi estigui més o menys d'acord.

Enmig de tot aquest gran desgavell, han deixat d'oferir-se xifres de víctima mortals, mentre es disparen els pitjors rumors sobre la quantitat que hi pot haver i els cadàvers que encara no s'han localitzat. No hi ha res pitjor que el silenci al món de la comunicació actual, en què tothom ha parlat amb un expert en aquest tipus de catàstrofes, amb un militar sobre el terreny, amb un forense coneixedor d'episodis de destrucció de la naturalesa o amb un enginyer de camins expert en les conseqüències en vides humanes de l'obra civil destruïda o negada. Però si són incapaços d'organitzar 15.000 voluntaris convocats a la Ciutat de les Arts de València i desplaçar-los a les poblacions més necessitades! O de mobilitzar, com qualsevol país en una situació similar, tots els contingents humans necessaris per reduir tant com es pugui l'abandonament que sent la població afectada, l'absència de necessitats bàsiques com aigua o aliments, o la inseguretat als carrers! Per no parlar del que ve en els dies vinents, metges de manera massiva, infermeres i vacunes per evitar un greu problema de salut pública.