En les pròximes dates es compliran 40 dies de les inundacions de la DANA que es va saldar amb 230 morts, dels quals 222 són del País Valencià, set de Castella-la Manxa i un d'Andalusia. Un fenomen natural causat per una gota freda va provocar pluges torrencials que van causar el desbordament de diversos rius i barrancs així com una sèrie d'inundacions llampec de diversos municipis de les proximitats de València, que, unit a la pèssima gestió política, va tenir conseqüències devastadores. 40 dies després, Carlos Mazón continua governant la comunitat com si res, la seva formació política, el Partit Popular, li dona suport intentant mitigar el llast electoral que suposa que sigui el seu referent a la comunitat i el govern valencià fa esforços per tornar a la normalitat i que sigui oblidada la seva pèssima gestió d'aquelles hores.

El PSOE ha aconseguit amb bastant èxit que les responsabilitats per l'ocorregut arribin amb comptagotes cap al govern espanyol. Dos exemples d'això han estat les dues manifestacions multitudinàries que s'han celebrat a València i que han acabat sent un plebiscit sobre la gestió de Mazón, cap al qual van anar, fonamentalment, totes les protestes. També, el fracàs del PP en no aconseguir aturar a Brussel·les el nomenament de Teresa Ribera com a vicepresidenta de la Comissió Europea. Els populars europeus van abandonar Feijóo a la seva sort i van ratificar Ribera, malgrat que el PP espanyol l'assenyalava com a responsable de la gestió de la DANA per la seva condició de ministra de Transició Ecològica en aquelles dates.

Continua sent desoladora la situació en la qual es troben els afectats per la DANA i la falta d'empatia dels poders públics cap a ells

Si aquest és el quadre polític quaranta dies després, continua sent desoladora la situació en què es troben els afectats, la lentitud amb la qual es procedeix a la neteja i reconstrucció d'habitatges i locals, els ajuts econòmics de les administracions per als perjudicats i una cosa tan intangible com és l'empatia dels poders públics cap a aquells que ho han perdut tot, començant pels seus éssers estimats. Aquest mateix dijous, hem vist com gairebé a la mateixa hora que es donava cita bona part de la classe política a Madrid per celebrar els actes commemoratius de la Constitució, familiars de les víctimes i associacions veïnals d'afectats i damnificats denunciaven que no havien estat convidats a la missa funeral que se celebrarà a la catedral de València amb forta presència institucional i que presidiran els reis.

Tothom ha corregut a corregir-ho després de la denúncia, però el mal ja estava fet. Serà, potser, perquè la presència dels afectats pot acabar sent incòmoda, ja que el seu malestar és important. O, simplement, perquè en els mailings dels organitzadors els damnificats no apareixen entre tants excel·lentíssims i il·lustríssims que ja la tenien als seus despatxos des de fa dies. No és aquest l'únic cas de falta d'empatia. És de molt mal gust que l'alcaldessa de València hagi escollit precisament aquest any per tirar la casa per la finestra, muntar un arbre de Nadal de 25 metres i inaugurar-lo amb el llançament de focs artificials. Mentrestant, a pocs quilòmetres encara hi ha cases sense aigua i amb dificultats perquè la llum els arribi amb normalitat. Després tot són sorpreses quan la gent no vota.