Si la setmana passada els propagadors de la decadència econòmica de Catalunya queien de lloros en conèixer-se les dades de creixement del PIB català i la comparativa amb el d'Espanya i el de la Unió Europea, aquest dilluns s'ha donat a conèixer un estudi de l'Startup Heatmap Europe que situa Catalunya i Barcelona com el hub d'empreses emergents més gran del sud d'Europa, per davant de grans pols metropolitans de ciutats com París, Londres, Madrid o Amsterdam, i només superat per Berlín. Tot això, en un entorn de creixement sostingut de les empreses emergents que ha superat amb nota l'època de la pandèmia fins a assolir un increment d'empreses superior al 25%, i situar-se en un esperançador nombre de 1.902 empreses emergents a Catalunya.

Són notícies positives tant el bon comportament del PIB català com l'evolució de les empreses emergents, que si els polítics independentistes fossin més intel·ligents, repetirien un cop i un altre. Però entossudits com estan per ensenyar les misèries per contraatacar l'adversari, s'obliden de propagar les bones notícies, i amb això sembren dubtes de si el que realment els interessa és tirar el país endavant, cosa per a la qual van decidir formar govern. Hi ha un temps per a cada cosa i un moment per a cada batalla, solen dir aquells que veuen la política més enllà dels seus propis interessos, per mirar de pensar en els beneficis dels ciutadans. Massa vegades a Catalunya es té la sensació que només hi ha temps per a la baralla curtterminista, i s'oblida que l'adversari s'està delectant amb la baralla de pati d'escola que protagonitzen Esquerra, Junts i la CUP.

Si les dades de les startups són bones, també s'ha batut el rècord de captació d'inversió, i s'ha situat en 1.479 milions d'euros, un 246% superior al volum d'inversió captat l'any 2020. En un món cada vegada més global, un 25% dels treballadors d'aquesta mena d'empreses catalanes són estrangers i un 20% dels fundadors, també. Tot això reforça la idea d'un pol emergent cada vegada més global i que es veu reflectit en el fet que el 47% de la facturació total són clients internacionals. Si sumem aquestes dades a les del PIB català de la setmana passada, que deixava el creixement el 2021 en un 5,9%, mentre que l'espanyol se situava en el 5% i el de la Unió Europea en el 5,2%, són dades que, des de la prudència, haurien de ser valorades molt positivament. També com un esperó per perseverar en la direcció actual.

La tan repetida decadència catalana no és cap altra cosa que una reiteració discursiva d'aquells que des del control absolut de l'estat espanyol, també dels propagandistes catalans sempre alineats, primer tanquen l'aixeta i després repeteixen que no hi cau aigua. En un entorn polític que el que busca és asfixiar amb les armes que sigui el creixement català perquè Madrid sigui l'únic pol empresarial espanyol, l'únic que és imprescindible és revertir la dependència dels governs espanyols de torn. Si no, com s'explica que el dèficit inversor en infraestructura de l'estat espanyol en els últims 12 anys sigui de 35.000 milions d'euros, segons Foment del Treball?

Aquest és el veritable problema al qual s'enfronta l'economia catalana i el país en general. Igual que en el terreny polític l'autèntic problema és la decisió de la Junta Electoral Central de desposseir de l'escó el diputat de la CUP Pau Juvillà, atribuint-se unes competències que no té com a òrgan administratiu i que són pròpies dels tribunals de justícia. Fins que no s'entengui això, Catalunya estarà mutilada i el seu recorregut serà de vol gallinaci. Perquè les dreceres no existeixen i els ponts de diàleg no només no es construeixen sinó que es dinamiten.