Una de les raons per les quals el Partit Popular perd pistonada quan té debats polítics de pes és perquè les seves posicions solen ser tan extremes i tan exagerades que només pot entendre's amb l'extrema dreta de Vox. No ha après res del que li va passar el juliol del 2023, quan, tot i guanyar les eleccions al PSOE, la suma dels diputats populars i de Vox no va aconseguir arribar a la majoria absoluta i Alberto Núñez Feijóo va quedar condemnat a l'oposició. D'això fa 20 mesos, i la seva política erràtica no ha eixamplat ni el seu perímetre d'aliances en temes polítics, ni tampoc les seves expectatives electorals, que semblen condemnar-lo a una dependència eterna de Vox, en el millor dels casos, per assolir la Moncloa. La seva política d'inflamar l'anticatalanisme cada vegada que hi ha un acord entre el govern espanyol i l'independentisme català té un sostre, per molt que Isabel Díaz Ayuso es posi formidable, els barons populars surtin en legió posant el crit al cel i els mitjans de la dreta ridiculitzin Pedro Sánchez i Carles Puigdemont —el primer com la criada del president a l'exili i el segon com el líder d'una formació racista o etnicolingüística—.

El debat demagògic i indocumentat que ha mantingut aquest dimarts la dreta, després de l'acord de Junts per Catalunya amb el govern espanyol sobre el repartiment de menors migrants no acompanyats que actualment són a les Canàries, és fal·laç i només explicable per la seva croada anticatalana. Potser, abans de llançar-se irresponsablement en contra de l'acord, haurien hagut de mirar quina ha estat la realitat d'aquests últims temps. I llavors afluixarien en les seves posicions. El que s'ha fet ha estat un pacte polític pel qual el govern espanyol ha aprovat un reial decret llei que modifica l'article 35 de la llei d'estrangeria per automatitzar a partir d'ara el repartiment de menors estrangers no acompanyats a les diferents comunitats autònomes cada vegada que n'arribi un de nou a l'Estat espanyol. Amb això es pretén corregir la situació, que es tingui en compte l'esforç que ha dut a terme fins ara la Generalitat i la saturació que pateix Catalunya.

Aquest repartiment no sembla que sigui res estrambòtic ni exagerat, sinó, simplement, corregir una situació que —amb els números a la mà— no tenia cap lògica

Perquè, quina és la situació actualment? Segons les dades del Ministeri de Joventut i Infantesa, Catalunya va tancar l'any 2023 acollint 5.149 menors no acompanyats; Madrid, en canvi, només en va acollir 1.584. La proporció d'aquestes dades no deu haver estat gaire diferent el 2024, segons les informacions no oficials que s'han emprat aquests mesos entre el govern espanyol, el PSOE i Junts. Així, com que Catalunya és la comunitat que actualment fa un esforç més gran, li tocarà ser el territori que absorbeixi menys menors. Prenent les dades del 2023 d'aquest ministeri, dels 4.400 que hi ha actualment a les Illes Canàries, se'n quedaria només 26. Madrid, en canvi, se'n quedaria 806 i Andalusia, 796; dues comunitats molt poblades que, no obstant això, sempre han absorbit menys menors que Catalunya. El País Valencià se'n quedaria 477, al davant de Galícia (326), Castella i Lleó (309), Castella-la Manxa (291), Múrcia (190), Cantàbria (170), Extremadura (169), Navarra (164), La Rioja (154), Astúries (151), Euskadi (87), l'Aragó (64), les Illes Balears (58) i, com hem dit, Catalunya (26).

No sembla que sigui res estrambòtic ni exagerat, sinó, simplement, corregir una situació que —amb els números a la mà— no tenia cap lògica. Es pot fer, llavors, tota la demagògia que es vulgui i llançar grans proclames o portar l'acord, com ha anunciat Ayuso, als tribunals i a la Unió Europea. També, acusar els socialistes i els juntaires d'utilitzar els menors com a arma política, quan és justament a l'inrevés i és ella qui els està utilitzant. Tampoc no sembla que si no s'arriba a cap acord, els criteris que s'han establert i les seves respectives ponderacions per fer els repartiments siguin sorprenents: població (50%), renda per càpita (13%), taxa d'atur (15%), esforç anterior (6%), dimensió estructural del sistema de places (10%), ciutat fronterera (2%), insularitat (2%) i dispersió (2%). Si es discrepa d'algun, es pot discutir, és clar, però deixant de banda aquesta actitud tan anticatalana i cavernícola que només fomenta odi.