Amb l'arribada de governs del Partit Popular i de Vox al País Valencià i a les Illes Balears s'està començant a notar a quines carpetes es posarà l'accent d'un canvi radical de polítiques, que acabarà en un seriós retrocés de molts dels avenços que s'hi havien produït. Ho estem veient aquests dies, amb nomenaments no només ridículs, sinó en molts aspectes vergonyosos. L'anunci que el nou conseller de Cultura del País Valencià seria un torero —retirat, òbviament— en representació de la ultradreta té aquest punt de grotesc i retrògrad que deixa el Pacte del Botànic de les dues últimes legislatures com un executiu de diverses dècades després. Els primers, més propers als anys 50 i 60, de la televisió en blanc i negre, mentre que el govern d'esquerres ja s'assembla més a la tecnologia OLED d'última generació.

A les Illes Balears, el Parlament autonòmic ha elegit president el diputat de Vox Gabriel Le Senne, masclista i homòfob, també amb el suport de PP, Vox i s'Unió. La seva carta de presentació és certament preocupant, però el vot d'aquests tres partits ha estat suficient per sortir elegit en primera votació. Ara, entre el 27 i el 30 es constituirà el nou govern, i veurem quina nova sorpresa ens ofereix. Com era previsible, on també es notarà un retrocés important en les dues comunitats és en la llengua catalana, autèntica columna vertebral de la desconstrucció que està disposada a dur a terme la dreta espanyolista per fer del castellà la llengua única en tots dos territoris, i deixar el català com una cosa el més marginal i folklòrica possible.

Des del canvi de nom, començant per les capitals on València ja es diu també Valencia o passa el mateix amb Castelló de la Plana que passarà també a dir-se indistintament Castellón de la Plana. La nova alcaldessa de València, María José Catalá, ja va avançar després de la seva presa de possessió uns plans certament catalanòfobs per a la ciutat i es va pronunciar categòricament destacant que les llengües oficials són el valencià i el castellà, la seva terra és la Comunitat Valenciana (en lloc de parlar del País Valencià, com fins ara), i la seva bandera és la senyera. En les dues comunitats aquest retrocés es farà més que evident i la primacia del castellà acabarà marginant absolutament el català. Ho començarem a veure en actes oficials, a la televisió autonòmica, a les escoles o als ambulatoris i altres serveis públics.

Tot això entre l'aplaudiment de Madrid —el polític, però també l'econòmic i sobretot el mediàtic— que mai no s'ha cregut allò que el català és una riquesa lingüística, sinó justament al contrari, un destorb per al domini absolut del castellà. Hi ha molta feina a fer en aquesta matèria, encara que sigui de resistència, però haurà de passar més per entitats culturals com Òmnium que no pas pel pes de la política, perquè les eleccions municipals del passat 28 de maig han deixat un territori devastat i desolador. Es podria pensar que el PP ja ha governat en altres ocasions en les dues comunitats, però mai no ho ha fet necessitat de la ultradreta com en aquesta ocasió. Un partit, Vox, que està demostrant que no desaprofitarà l'ocasió de tirar enrere avenços polítics, socials i lingüístics.