Ha començat aquest divendres el desembarcament dels polítics espanyols aprofitant la celebració de la diada de Sant Jordi com un acte més de la llarga precampanya de les eleccions municipals. Ja sol ser això: quatre elogis sobre com n'és de bonic una festa on s'hi conjuguen la rosa i el llibre, algunes recomanacions de llibres que moltes vegades t'ha preparat algun dels assessors, un dinar o una mica de tennis a les pistes del Reial Club de Tennis Barcelona, un passeig per les parades de l'Eixample fins a acabar a la Rambla, diversos tòpics sobre Sant Jordi, el 23 d'abril i la comparació ridícula amb la diada de l'11 de Setembre i, perquè no hi falti, una empenta política als teus que no són altres que el PSOE, el PSC o els comuns.

Tot molt previsible, però és que l'aproximació a Catalunya des de la política espanyola és des de fa massa temps molt predictible. I també molt pensada per a l'aparador gràfic més que no pas en la política real. En posaré tres exemples: un Feijóo sense encant i poc interessant a la llotja durant l'Alcaraz-Davidovich de tennis, guanyat pel murcià. A Rajoy, almenys, li interessava qualsevol esport, fins i tot per sobre de la política, però l'expresident és seguidor del Depor i, òbviament, del Reial Madrid. Feijóo passa per Catalunya convençut que no hi té res a dir, perquè aquí el voten poc, però que no sigui que tampoc apareix a les fotos. Per això, una llotja veient un partit sempre millor que una entrevista, perquè si recull algun mínim aplaudiment a Barcelona, a Madrid la dreta mediàtica li estirarà les orelles.

El segon exemple és el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, gestor més que no pas polític, encara que vagi més d'això segon que del primer. Recorda bastant una antecessora seva encara que amb més galons, almenys al BOE, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que també parlava de Catalunya amb tanta rotunditat com desconeixement. No hi ha res pitjor que conèixer Catalunya a través dels que reps al teu despatx de la Moncloa, que sempre acaben dient, en general, el que el seu interlocutor vol sentir. Així l'únic que t'assegures és que acabis ficant els peus a la galleda més cops del que és necessari. Bolaños porta sota el braç la carpeta catalana per encàrrec de Pedro Sánchez, però el temps ja ha demostrat que en aquesta carpeta no hi ha res a dins.

Finalment, hi ha els sis ministres que aquest Sant Jordi passejaran pels carrers de Barcelona. Tres del PSOE i tres d'Unidas Podemos. Les dues formacions, amb la seva quota de catalans corresponents. A més de Bolaños, el de Cultura, Miquel Iceta, i el d'Exteriors, José Manuel Albares. També hi seran la ministra d'Igualtat, Irene Montero, la líder de Sumar i vicepresidenta, Yolanda Díaz, i el ministre d'Universitats, Joan Subirats. Una jornada lúdica en un aparador magnífic per fer-se unes fotos i oblidar-se de la política, més enllà de declaracions públiques per ocupar alguns titulars. Ni per casualitat, tenint en compte que els desplaçats són sis ministres, i tres d'ells membres de la taula de diàleg, són capaços de pensar a treure les teranyines a aquell fòrum polític que deien que havia d'abordar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Avui, els seus impulsors, ni tan sols l'esmenten, l'exemple més clar de per a què ha servit.