No hi ha cap consol per a la tragèdia que ha viscut aquest dijous la vila de Súria, d'uns 6.000 habitants, la comarca del Bages i, per extensió, el país sencer, Catalunya. La mort a 900 metres de profunditat de tres joves geòlegs per un despreniment en una galeria a les mines de potassa i sal ha commocionat una comarca minera, des de fa més d'un segle, acostumada molt a desgrat seu a conviure, molt més sovint del que voldria, amb les males notícies. A Súria, qui més qui menys té un familiar, un parent, un amic o un conegut que treballa o ha treballat en algun moment a la mina. Quatre despreniments mortals a Balsareny i un a Súria en els últims deu anys són més que un senyal d'alarma, per més que aquestes coses només siguin notícia d'una manera destacada el dia que passa la tragèdia i tots els focus estan posats en la desgràcia, per apagar-se poques hores després, en un lent però imparable camí a la normalitat fins a un nou avís.

Mentrestant, cap notícia de la tragèdia en la pàgina web de l'empresa. Coneixem, això sí, que en un entorn laboral no sempre fàcil a l'hora de trobar feina, l'única empresa que es dedica a l'extracció, tractament i comercialització de sals potàssiques a Espanya, la corporació israeliana ICL Iberia, compta amb una plantilla de 1.100 treballadors, i s'hi ha mantingut sense interrupció l'extracció de sals potàssiques, un fertilitzant natural per a l'agricultura a tot el món. I també s'hi extreu sal sòdica, element essencial per a la indústria química. També, que les mines representen una de les reserves més importants d'Europa occidental, la qual cosa converteix ICL Súria en un dels productors mundials més grans de potassa. Però cap mostra de consol al costat de diferents premis empresarials obtinguts en els últims anys.

Caldrà analitzar les causes de la tragèdia i depurar-ne, si és necessari, responsabilitats, perquè no és suficient lamentar-se. Les famílies dels tres joves morts —dos d'ells eren estudiants d'un màster de la UPC a Manresa que treballaven amb un contracte en pràctiques, i el tercer jove era un geòleg contractat per l'empresa propietària de la mina— es mereixen molt més que una explicació en el sentit que ja se sap que aquestes coses passen. També s'haurà de repassar els protocols, perquè segons les explicacions oficials que s'han facilitat havia passat fa aproximadament unes tres setmanes una inspecció de la Subdirecció General de Mines. Cal pensar que aquestes revisions tenen un sentit i no ha de ser cap altre que detectar situacions com les que han donat lloc a la tragèdia d'aquest dijous al Bages.

El fet que l'empresa tingui una concessió per a l'extracció de sals potàssiques de les mines de Súria fins a l'any 2067 i que, segons els càlculs que s'han fet, no expliquen que aquell any el mineral s'hagi acabat, obliga, ben segur, a analitzar quina ha de ser la seguretat laboral per als pròxims 44 anys. Segurament, s'ha avançat molt respecte a dècades passades, però és evident que no n'hi ha prou. La tragèdia per la pèrdua de tres vides humanes mentre treballaven a la mina no s'ha de donar per amortitzada amb arguments tan fal·laços com que la mina és així, i ja se sap. No és això el que n'ha d'esperar la societat el 2023, perquè han transcorregut molts anys des del llunyà 1925, quan va començar a comercialitzar-se la potassa, i ja es donava aquesta resposta cada vegada que passaven notícies com la d'aquest dijous.