No deixa de produir una gran vergonya que el que es considera el despatx més important del món s'hagi transformat en tan sols unes quantes setmanes en el plató on es produeixen diàriament els reality shows més addictius del moment. Tele Trump ens ofereix cada dia des del Despatx Oval (a aquest pas, d'aquí a molt poc caldrà posar-ho en minúscula) uns minuts que pretenen ser d'entreteniment i acaben sent de vergonya planetària. I això que només fa cinc setmanes i mitja que Donald Trump és a la Casa Blanca, des del 20 de gener, un temps que sembla reduït, però que ha estat més que suficient per provocar una gran trencadissa en les relacions internacionals i una gran preocupació mundial sobre com exerceix la seva segona presidència. El paper de líder més important del planeta ha acabat sent una mala combinació entre còmica i tràgica, mentre al Despatx Oval va rebent mandataris als quals alliçona, humilia, ofèn, menysprea o fins i tot trepitja davant de les càmeres de televisió. Perquè res de tot això no serveix —deu pensar— si no hi ha escarni públic i no es fa evident davant l'opinió pública internacional com doblega el seu interlocutor.

A hores d'ara, fins i tot, aquella primera escaramussa, de mitjans de febrer, en què vam veure el fill de quatre anys d'Elon Musk, Lil X, assegut en un cantó de l'escriptori Resolute (també conegut com a escriptori Hayes) al Despatx Oval, amb un abric de color canyella, al costat de Trump i el seu pare, pot semblar càndida, tot i que no en tingués res, ja que Musk hi era per assistir a la signatura d'una ordre executiva per reduir dràsticament la mida de l'administració nord-americana. Veure un nen de quatre anys burxar-se el nas mentre el president dels Estats Units signava la polèmica decisió contribueix a la viralitat de l'acte i fa que s'imposi la discussió de l'anecdòtic sobre l'important. És tota una estratègia mediàtica molt ben cuidada i perfectament planificada, amb mitjans convencionals acostumats a cobrir informació de la Casa Blanca als quals se'ls ha retirat l'estatus de què gaudien o editors com el magnat Jeff Bezos ordenant al Washington Post, diari de la seva propietat, canviar la seva secció d'opinió i publicar a partir d'ara cada dia columnes en suport de "les llibertats individuals i el lliure mercat".

Tele Trump ens ofereix cada dia des del Despatx Oval uns minuts que pretenen ser d'entreteniment i acaben sent de vergonya planetària

La visita d'aquest divendres del president ucraïnès Volodímir Zelenski i la delegació del país eslau a Washington i la seva trobada a la Casa Blanca per reunir-se amb Donald Trump va acabar derivant en una lluita de retrets, crits i amenaces davant de les càmeres, impròpia d'una trobada d'aquesta naturalesa. Tot això va propiciar una gran tensió, juntament amb un acalorat debat, que han pogut presenciar centenars de milions d'espectadors arreu del món, en què a més de Zelenski i Trump també va participar el vicepresident JD Vance. Amb Trump retraient a Zelenski, com un pinxo de pati d'escola: "Veus l'odi que tens a Putin? Tens un odi tremend!". O bé: "Si no tinguessis el nostre equipament militar, aquesta guerra [la de Rússia] hauria acabat en dues setmanes". També: "Ets un desagraït. No has dit gràcies ni una vegada des que has arribat". "No tens les cartes en aquest moment... estàs jugant amb la Tercera Guerra Mundial". Per reblar: "Silenci, ja has parlat prou".

I això que la reunió tenia per objectiu la signatura d'un acord sobre l'explotació de les terres rares d'Ucraïna, pel qual els Estats Units acabaven fent-se els propietaris del 50% de l'explotació d'aquests minerals. Però mentre Trump censurava a Zelenski "estar mostrant una manca de respecte al nostre país. Sé que no estàs guanyant", el president ucraïnès, quan podia intervenir, el convidava a comprovar sobre el terreny si tenia o no tenia prou línies de defensa davant Rússia. Al final, Trump el va despatxar de la Casa Blanca, va cancel·lar la conferència de premsa que havien de fer després de la reunió i va publicar a les xarxes socials que Zelenski no està a punt per a la pau. Hi ha pocs dubtes que el president rus, Vladímir Putin, encara deu estar caragolant-se de riure al Kremlin, si no descansant en alguna de les moltes datxes que posseeix.

No deuen caldre gaires més exemples per estar absolutament segur que els Estats Units estan trencant amarres amb els seus considerats amics europeus. Ara pera ara, no hi ha un mínim fil d'esperança que la situació pugui ser reconduïble i Europa ha de preparar-se per a un camí en solitari. Li arriba en el pitjor moment, ja que els populismes d'extrema dreta s'han imposat electoralment a diversos països i Alemanya acaba de celebrar eleccions i el guanyador, el democristià Friedrich Merz, encara s'ha de provar com a canceller i passarà un temps fins que no en coneguem la capacitat de lideratge. Tot això, en un moment en què el país germànic també té els seus propis problemes interns, que ha d'abordar amb urgència. Al davant hi ha un panorama ombrívol, es miri com es miri, per més missatges europeistes que se sentin als diferents països. L'alarma no és exagerada. Al nou ordre mundial, la primera cosa que ha canviat són les formes.