La derrota de la direcció de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a la seva proposta de presentar una llista cívica en les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 12 de maig suposa un punt d'inflexió en la seva línia política i una desautorització al govern de l'entitat. Encara que es podrà argumentar per part dels perdedors que la diferència de vots no arriba al centenar, el més preocupant és que s'ha posat en risc la unitat de l'entitat i s'ha tractat d'alterar les raons que van donar origen a la seva fundació, en la seva assemblea constituent el març de 2010 al Palau Sant Jordi de Barcelona. Una organització transversal que fos incòmoda per als partits independentistes pel seu nivell d'exigència, però que no jugués a substituir-los, ni a ocupar el seu rol polític.

Fruit d'això, per exemple, és que en les eleccions catalanes celebrades el setembre de 2015, tant la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, com la d'Òmnium, la morta Muriel Casals, es van incorporar a les llistes de Junts pel Sí. Ha estat en l'única ocasió que ha succeït i en el marc d'unes llistes transversals de l'independentisme. Mai per substituir els partits, com s'intentava dur a terme en aquesta frustrada ocasió, aprofitant el desinterès d'una part de l'independentisme amb els partits, com es va visualitzar, per exemple, en les últimes eleccions espanyoles del mes de juliol passat.

Amb la decisió de les bases de l'ANC s'allunya del tot el perill a una de les candidatures que hauria pogut contribuir a l'atomització del vot independentista i, segurament, la més organitzada. Encara que només hagin votat en la consulta 7.599 socis, el gener de 2022 comptava amb prop de 90.000 simpatitzants, el que dona una idea de l'important nombre d'afiliats que, encara que ha anat a la baixa des de 2012, ha tingut prou musculatura per poder organitzar importants convocatòries massives, per exemple, en els successius 11 de setembre.

S'ha posat en risc la unitat de l'ANC i s'ha tractat d'alterar les raons que van donar origen a la seva fundació

Falta per veure ara si la incipient formació de l'encara eurodiputada de la coalició electoral Junts, Clara Ponsatí, que fa un quant temps que va trencar qualsevol sintonia política amb el president Carles Puigdemont, i el filòsof Jordi Graupera aconsegueixen afegir-se a la cursa electoral del 12 de maig. Igual que Aliança Catalana, la formació de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Els dos espais polítics ho intentaran, encara que el temps disponible, al voltant d'un mes, corre en contra seu.

Encara que és evident que, en condicions normals, l'actual direcció de l'ANC hagués hagut de presentar la seva renúncia aquest mateix dissabte, ja que la seva derrota és una esmena de les bases al seu full de ruta, s'ha optat per convocar eleccions entre el 14 i el 18 de maig, just després de les eleccions catalanes. Els moviments ja han començat i és més que probable que hi hagi més d'una candidatura, ja que la fractura en l'organització és més que evident.