No han passat ni 24 hores des que l'aliança entre els comuns i el Partit Popular va fer alcalde de Barcelona Jaume Collboni, que ja comencem a saber el preu que ha cobrat la formació d'Ada Colau. El nou alcalde socialista ha revelat aquest diumenge que pensa mantenir l'estructura i els directius que tenien els comuns a l'Ajuntament, amb l'argument que no és sectari. És cert que la política fa estranys companys de llit i, com a mostra, mireu alguns pactes municipals que s'han subscrit a Catalunya, però el cas de Barcelona és molt particular per la importància que té. I també és molt alliçonador.

Al final, aquesta esquerra tan xupiguai que lidera Ada Colau ha pactat salaris a canvi de principis. No és, en alguns aspectes, cap novetat. Però és bo que sortim de dubtes com més aviat millor. El seu sottogoverno s'hi quedarà o serà recol·locat. La incomoditat de votar amb el Partit Popular després d'una negociació deu ser bastant menor si pel mig hi ha moltes nòmines de col·laboradors, deu pensar Colau. Al final, ella va fer el mateix amb Manuel Valls. El discurs de l'exalcaldessa pronunciat al Saló de Cent de l'ajuntament sona avui més buit que mai. I més cínic.

Però per entendre el que ha passat a Barcelona, val la pena ampliar-ne el focus i repassar els discursos que s'han fet des de Madrid. La coincidència en el diagnòstic sobre què calia fer a la capital catalana entre el PSOE i el PP és alarmant i reveladora. Veure Feijóo, Pedro Sánchez o Díaz Ayuso orgullosos i d'acord en alguna cosa, és una situació que només s'acostuma a produir amb els discursos del Rei. A partir d'ara s'hi afegeix, gravat amb lletres vermelles, com a motiu de satisfacció i de suficiència, el vet als independentistes per ocupar càrrecs importants. A hores d'ara, costa saber quin resultat deixaran les eleccions del 23 de juliol, però les dificultats de Sánchez amb el moviment Collboni s'han fet més difícils, gairebé impossibles. Ja només hi ha dos governs possibles: PP-Vox o PP-PSOE. Tota la resta són contes de fades.

PSC, comuns i PP han escenificat un paperot que tenia trampa i que en aquell moment no es podia explicar. Primer amb l'acord i després amb les mentides. A Daniel Sirera li ha durat menys de 24 hores el discurs que a canvi del seu vot a Collboni havia evitat que els comuns seguissin al govern de la ciutat. No seran tinents d'alcalde, ni regidors amb àrees específiques, però hi seran, esperant que passin les eleccions espanyoles i llavors veurem. Ben mirat, es tracta d'esperar un mes i durarà quatre anys.