Aquest dimecres s'han complert dos anys de la fuga del rei emèrit, perseguit per nombrosos casos de corrupció econòmica i que van acabar amb la fugida irreversible als Emirats Àrabs Units. Avui, Joan Carles I es troba a Abu Dhabi gaudint de tota mena de luxes, però ha perdut el reconeixement dels empresaris importants i el respecte del poble. En aquests 24 mesos només ha viatjat a Espanya en una ocasió, quan va passar un llarg cap de setmana a Galícia, es va reunir durant unes hores en la que va ser la seva residència de la Zarzuela amb el seu fill Felip i va dinar més tard al mateix palau amb la família.
En aquests 24 mesos, la Fiscalia, l'Agència Tributària i els tribunals s'han encarregat d'anar tancant les carpetes que tenia obertes per netejar-ne l'expedient judicial: en un cas, pagant una multa milionària; en un altre, alentint la investigació prou temps perquè els terminis vencessin; i, en els últims, fent una peculiar lectura del que era la inviolabilitat del monarca abans del 19 de juny del 2014 i allargant de facto aquesta situació després de la seva abdicació.
Ha estat un camí vergonyós en el qual s'hi ha aplicat a fons el règim del 78, sense cap fissura, i, lamentablement, també sense cap diferència significativa entre el PSOE de Pedro Sánchez i el Partit Popular, Vox o la minúscula formació de Ciutadans. Avui Felip VI regna, però el seu paper no té la rellevància de la qual va gaudir el seu pare a finals del segle passat, quan encara no es coneixien els comptes corrents en paradisos fiscals o les comissions cobrades dels emirats del golf Pèrsic o la relació amb la princesa Corinna, amb la qual encara manté l'únic plet judicial que resta viu, a Londres, fruit d'una demanda presentada per la seva examant.
Fruit d'aquestes vicissituds, la monarquia no arriba a l'aprovat a les enquestes d'opinió mínimament fiables que es publiquen i el CIS fa anys que va deixar de preguntar per la direcció de l'Estat. A Catalunya, la seva situació és especialment greu, perquè a la corrupció de la família reial s'hi afegeix el paper extremadament hostil de Felip VI durant la tardor del 2017, el seu discurs del 3 d'octubre i la ruptura amb la societat catalana i totes les institucions d'autogovern. Si mirem el futur de la institució monàrquica amb els ulls de la situació actual, no sembla que pugui revertir-se el deteriorament que pateix actualment.
A mesura que s'allargui l'estada de Joan Carles I a Abu Dhabi, es posarà de manifest que la fuga només va obeir a una raó que és la corrupció i que el seu fill creu que l'única raó de mantenir la monarquia surant és tenint el seu pare ben lluny. Almenys, mentre estigui a fora, totes les capes de la societat acusaran només l'emèrit.