En uns quants dies es compliran dos mesos del desastre en el País Valencià, la gestió del qual per part de les autoritats causa encara, avui dia, vergonya i el tràgic balanç del qual va ser de 223 morts a la província de València i uns altres vuit més entre Castella-la Manxa i Andalusia. Hem assistit a funerals, visites de polítics i institucions, promeses d'ajuts de les diferents administracions. Tot això ho hem vist profusament en aquestes setmanes, ja que no hi ha hagut qui no volgués fer-se veure més que fer. També hem vist molts d'ells apropar-se compungits a les zones de dolor, però, lamentablement, els damnificats, aquells que ho han perdut tot, absolutament tot, encara continuen esperant. Aquest dijous, diversos alcaldes dels pobles arrasats per la DANA van denunciar caos i abandonament. I els ajuts? Molts pobles segueixen amb fang i veiem encara imatges de cotxes cremats que costa de creure que siguin actuals i no d'aquells tràgics dies.

El més tenebrós de tot és com s'ha tornat a la normalitat. El president del País Valencià, Carlos Mazón, allà segueix per a vergonya de la seva formació política. Ja fa setmanes que hagués hagut de renunciar al càrrec, ja que la seva absència en els moments més decisius de l'inici de la tragèdia hauria d'haver servit per ser repudiat. Ja sé que la política és molt més complexa i que mentre un pot mantenir-se al càrrec, el nivell de resistència és molt alt. Però per a la seva formació política és gairebé un gest inevitable si vol actuar amb un mínim d'honestedat democràtica. El govern espanyol té també la seva responsabilitat, però els populars no seran creïbles en els seus esforços per centrifugar responsabilitats si no comencen actuant per les que ells tenen.

No tot pot ser una mirada estrictament partidista de cost-benefici. De vegades, cal fer un pas perquè la ciutadania cregui en la política

Lluny d'això, Mazón es comporta com si res i, per exemple, aquest dissabte ha lliurat els primers 21 habitatges del barri de La Torre, a València, a famílies que van perdre casa seva, i amb això ja són 114 famílies a les quals se les ha ofert un habitatge del parc públic de la Generalitat. Fa dos dies anunciava ajuts de 2.500 euros als qui havien perdut el seu cotxe per les riuades. Fins i tot a les Corts valencianes el PP ha canviat d'estratègia i ha passat a l'ofensiva, i en comptes d'expressar penediment ha convertit aquest tema en un més dels de debat polític. Incloses batusses regulars entre els partits com si fes anys de la tragèdia.

Si el PP protegeix Mazón és perquè no pot substituir-lo, ja que necessitaria els vots dels diputats de Vox i aquesta formació ultra preferiria anar a eleccions. El paper de l'esquerra també deixa molt a desitjar. En les primeres setmanes, es va parlar de presentar una moció de censura al president de la Generalitat valenciana, i fins i tot Compromís i el PSPV es van pronunciar en aquesta direcció. És cert que aritmèticament la perdrien, però més important seria el punt d'inflexió, de denúncia del que ha passat. No tot pot ser una mirada estrictament partidista de cost-benefici. De vegades, cal fer un pas perquè la ciutadania cregui en la política i en els seus representants públics.