Si, finalment, Donald Trump acaba imposant aranzels importants a Mèxic, el Canadà i la Xina en les pròximes hores, com ha anunciat, serà la prova més evident que el fanfarró president dels Estats Units ha arribat, en aquesta ocasió, a la Casa Blanca de manera molt diferent del seu anterior mandat i està disposat a trencar les regles de joc. Encara que el que es visualitza són els aranzels, la veritable batalla es juga al rerefons dels mateixos: són una arma per aplicar les seves polítiques internes i mirar d'evitar així els fluxos de droga i d'immigrants sense documentació cap als Estats Units. L'1 de febrer era la data límit que s'havia fet pública i, ara per ara, aquest dissabte no ha aportat novetats, encara que amb el canvi horari i el fet de ser dissabte encara tot és possible.
La concreció d'aquesta mesura és important, a més, després que Trump hagués de fer marxa enrere fa uns dies sobre una ordre executiva de l'oficina pressupostària per congelar bilions de dòlars en subvencions i préstecs federals. Menys de 24 hores després que la Casa Blanca adoptés aquesta decisió, va haver de ser rescindida atès el caos i la confusió general que es va provocar. L'ordre va ser adoptada el dilluns 27 a la nit i es demanava que congelessin totes les despeses d'assistència, fins i tot aquelles que beneficien ancians, les famílies pobres o els veterans. Menys de 48 hores després es va comunicar que l'ordre havia estat rescindida.
Totes les pors que havia despertat Trump des de la seva victòria electoral s'han anat complint, encara que han estat més anuncis que coses tangibles
El segon moment Trump de la dotzena de dies que fa que està a la Casa Blanca, més enllà de les gairebé 200 ordres executives de tota mena firmades amb la intenció de girar com un mitjó l'etapa Biden, ha estat el seu anunci d'utilitzar novament Guantánamo. La base naval, tancada el 2016 pel president Obama, es faria servir, en aquest cas, per recloure desenes de milers de persones del que va definir com els pitjors estrangers criminals, mentre altres fonts han parlat de persones de difícil deportació o criminals perillosos. Com que Trump no dona puntada sense fil, en el rerefons de l'anunci de Trump està també traslladar una imatge de duresa que contribueixi a aturar el tràfec fronterer.
Fins ara, totes les pors que havia despertat Trump des de la seva victòria electoral s'han anat complint encara que, pel poc temps transcorregut, han estat més anuncis que coses tangibles. Però la seva visió del món ha anat agafant força amb una combinació d'avisos d'un tancament d'Amèrica del Nord dins de les seves pròpies fronteres i missatges dissuasius tant a enemics com a aliats que considera que no són del tot de confiança. Així, una cosa és la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i una altra cosa la Unió Europea o l'OTAN. La Unió Europea també pot acabar entrant al paquet de països amb aranzels i Trump ha dit que la UE ha tractat molt malament els Estats Units. Pot ser una advertència o un anunci. Però amb Trump res no és irrellevant i molt menys tranquil·litzador. I només porta dotze dies.