Amb l'insòlit pronunciament dels vuit vocals del Consell General del Poder Judicial titllant d'irresponsable el president del govern espanyol i acusant-lo de deslegitimar les institucions, per haver assenyalat aquesta setmana a Brussel·les que la dreta política i judicial havien volgut atropellar la democràcia, es puja un esglaó més en la crisi institucional que viu Espanya. També posa pressió al Tribunal Constitucional de cara a la transcendental decisió que ha d'adoptar aquest dilluns sobre si accepta o rebutja el recurs d'empara del Partit Popular, que demana mesures cautelaríssimes i la suspensió de la reforma del poder judicial i de la modificació de la llei del Constitucional que canvia les normes sobre la seva renovació.

Des de fa dies la dreta política, judicial i mediàtica ha posat el peu a l'accelerador mirant d'interrompre de facto la legislatura de Pedro Sánchez. El que va començar entre acusacions de govern il·legítim ha fet aquesta setmana un pas més mirant d'interrompre des del Tribunal Constitucional el debat parlamentari del poder legislatiu. Va estar a punt de passar aquest divendres que el Congrés dels Diputats hagués de suspendre un debat per petició del TC. L'ajornament del debat sobre el fons de la qüestió, en al·legar el sector autodenominat progressista -que és ara minoritari- falta de temps, va fer saltar la pilota a dilluns, però les majories i minories semblen clares.

Aquest comunicat dels vuit membres del CGPJ demostra una imprudent entrada en la batalla política. Sobretot quan aquest òrgan viu l'anòmala situació que el seu president hagi dimitit i des de fa quatre anys al CGPJ li manqui legitimitat en trobar-se amb el mandat conclòs. Ells segueixen allà com si res no els afectés, mentre el PP duu a terme una estratègia institucional d'insurrecció de les institucions, i l'afecta molt poc el desprestigi internacional que estan tenint.

Amb gairebé totes les cartes a sobre de la taula, descarada la dreta judicial i disposada a provocar un col·lapse institucional sense precedents, només falta saber si Pedro Sánchez disposa d'un últim trumfo prou potent per revertir el que ara es preveu que passi. Fins ara, Sánchez, a banda de sort, sempre ha jugat amb una última carta i al límit del risc. La té? Estan realment al seu costat la ministra Margarita Robles (Defensa) i Fernando Grande-Marlaska (Interior), que són els que li haurien d'obrir pas a la selva on es troba?

Perquè si el Tribunal Constitucional accepta el recurs del PP, la legislatura es pot donar per acabada. Té gaire sentit mantenir viva una legislatura on els punts de l'ordre del dia s'hagin de consensuar amb els tribunals? D'això en sabem molt a Catalunya, que actuem com a conillets d'índies del que ara s'intenta dur a la pràctica, i la resposta és evidentment que no.