L'aparició de dues noves candidatures a la direcció d'Esquerra Republicana, liderades per persones que tenen poc o res a veure amb l'evolució del partit aquests últims temps, ha remogut el tauler de la formació que actualment lidera un nucli dur governat per Marta Rovira, Pere Aragonès, Laura Vilalta, Josep Mara Jové i Laura Vilagrà, i que té en el seu historial, per a bé o per a mal, haver facilitat a un preu de saldo la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Les dues noves candidatures, agrupades al voltant de l'exconseller Alfred Bosch i del Col·lectiu Primer d'Octubre, venen a intentar representar sense embuts el 44,8% de la militància que va votar en contra de facilitar la investidura del candidat del PSC.

És evident que al candidat favorit del pròxim congrés, Oriol Junqueras, se li ha girat feina. El camí realitzat fins a la data, de reunions amb la militància, li ha permès aglutinar l'enorme disgust en l'organització amb l'equip dirigent, responsable, en bona part, dels resultats municipals i, sobretot, de la gestió del Govern de la Generalitat i del precipitat i inexplicable avançament electoral de les catalanes del mes de maig passat, quan faltava gairebé un any per al final de la legislatura. També de la fosca gestió del que col·loquialment es coneix com la B, l'elaboració d'actes i dossiers de falsa bandera per atacar els seus rivals o promoure campanyes d'adhesió.

Un d'ells, el dels cartells d'Alzheimer de Pasqual Maragall, pretenia que el seu germà Ernest obtingués un parell de titulars a la campanya de les passades municipals de 2023, en les quals el seu paper passava bastant desapercebut. Aquest fosc cas va tenir més protagonistes dels coneguts fins ara i fa mesos que persegueix a la mateixa cúpula d'Esquerra. Més ara que els whatsapps interns ja han començat a circular. L'avantatge de Junqueras és que res d'aquesta bruta manera de fer política no l'ha esquitxat. L'inconvenient és que no es va allunyar a temps del buit que li feien des del Govern i des de la mateixa estructura del partit.

Sembla difícil que les quatre candidatures en marxa en aquests moments arribin fins al final del trajecte en el Congrés del 30 de novembre

Els dos nous grups que han anunciat aquest cap de setmana que pretenen aconseguir el control del partit tenen al davant dos grans obstacles: primer, fer-se un lloc entre una militància atomitzada en un temps rècord; segon, ser capaços de posicionar-se com a candidatures amb opcions de guanyar. En aquest aspecte, la que porta per nom 'Foc Nou' i de la qual han aparegut noms com el mateix Bosch, l'exdiputat Jordi Orobitg o Gabriel Fernàndez, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Sabadell, té algun avantatge, ja que té un referent conegut d'envergadura. Bosch ha publicat un bon nombre de novel·les, té una trajectòria política intensa i la militància el respecta.

Sembla difícil que les quatre candidatures en marxa en aquests moments arribin fins al final del trajecte en el Congrés del 30 de novembre. Hi haurà aliances, sens dubte. Potser bastant més endavant, quan es visualitzi si algun dels dos nous grups que han fet el pas aquestes últimes hores té opcions. O, al contrari, si el treball d'aquests mesos de Junqueras li garanteix la victòria final.