Si hi ha un clàssic de totes les batalles electorals espanyoles, és la matussera manipulació de la situació del País Basc que duu a terme el Partit Popular, sense que hagi canviat gens el seu discurs des que la banda armada assassinava i sembrava el terror una vegada i una altra, i l'anunci de la banda terrorista que abandonava les armes i decretava unilateralment el cessament definitiu de la seva activitat sagnant, cosa que va fer l'octubre del 2011. El PP ha instaurat un discurs contrari a la reconciliació i recorre permanentment a les baixes passions i, gairebé dotze anys després de la rendició d'ETA, continua apel·lant al no-perdó i mira de convertir el País Basc en un fangar en què mai no sorgeixi la llum. No és estrany que els populars només conservin dues alcaldies, Navaridas i Mañueta, ambdues a La Rioja Alabesa. O que només tingui una cinquantena de regidors, sis diputats al Parlament basc o un únic diputat al Congrés.

Si els seus resultats al País Basc són tan pobres, no hauria de canviar d'estratègia? Si volgués millorar allí, sens dubte. El que passa és que amb la seva acció política no pretén això, sinó mobilitzar la societat espanyola contra un terrorisme que ja no existeix. La seva política es basa a mobilitzar un imaginari col·lectiu encara existent i aparèixer com els contraris al terrorisme. Salvant les distàncies, apliquen a Catalunya la mateixa plantilla que al País Basc: allà tot és ETA, aquí tot és cop d'estat. Es tracta de crear dues realitats paral·leles en les quals puguin fer una acció política que projecti por recordant el passat, perquè el present és un altre de molt diferent. I d'aquí no es mouen.

Els seus creadors originaris, José María Aznar i Jaime Mayor Oreja, poden estar-ne molt satisfets. Han passat Mariano Rajoy i ara Alberto Núñez Feijóo, ambdós originàriament enquadrats en l'ala més centrada del Partit Popular, i davant dels càntics de sirena de retrocés electoral de cara al 28 de maig, s'han limitat a copiar la plantilla dels anys durs contra la banda terrorista. El PP ha aconseguit portar el debat allà on volia i fins i tot la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha plantejat que es reconsideri la il·legalització de Bildu. Enmig de tota aquesta polèmica, Bildu ha anunciat que set exmembres d'ETA amb delictes de sang havien renunciat a anar a les seves llistes. Feijóo s'ha anotat el triomf i ha assenyalat que s'havia fet el primer pas i que ara anirien contra els següents, en referència als altres 37 condemnats per delictes relacionats amb ETA que figuren en les llistes i que no han dimitit.

Ningú no discuteix que el PP va fer un gran sacrifici pel que fa a vides humanes arruïnades en mans de la banda terrorista. Però no va ser l'únic que va pagar un alt preu de la barbàrie des dels anys setanta en què es va crear l'organització terrorista i després de 52 anys de violència i 829 assassinats a l'esquena. Partits, entitats, associacions, cossos de seguretat, militars, jutges, professionals liberals i un llarg etcètera són també en aquesta llista. Catalunya també va tenir les seves víctimes, entre les quals les d'Hipercor i l'enyorat Ernest Lluch. El dolor va ser molt ampli i molt extens i és normal que els que el van patir més directament tinguin un motiu més gran per a la irritació. Però, per sort, el País Basc ha girat globalment full en un desig d'un futur millor en què el diàleg sigui l'únic pol de confrontació. I és una pena, també una injustícia, que des de fora es provi de fer política per un grapat de vots.