El jutge Pablo Llarena ja és el hit de l'estiu en les seves diferents versions: instructor d'una causa que és més política que judicial i que manté a nou líders independentistes presos en una situació absolutament insòlita a l'Europa occidental i a altres tants membres del Govern i càrrecs polítics exiliats a diversos països europeus; s'hi afegeix el surrealista exercici protagonitzat pel Consell General del Poder Judicial donant empara al magistrat davant de la demanda civil que han presentat a Brussel·les el president Carles Puigdemont i els consellers exiliats a la capital comunitària.

El primer està en l'origen de la forassenyada i injusta situació que reté a la presó de Lledoners els líders independentistes i als quals se'ls pot acabar demanant fins a 30 anys de presó en un judici que encara no té data però que existeix una certa coincidència en què podria celebrar-se abans de final d'any. S'està també a l'espera de saber si el canvi a la Fiscalia General de l'Estat com a conseqüència del nou govern socialista acaba suposant alguna instrucció concreta als fiscals del cas perquè modifiquin la línia mantinguda fins ara. No sembla que acabi sent així i, en canvi, sembla guanyar pes la hipòtesi que en tot cas, no serà abans que el judici sigui molt avançat quan es construeixi una línia argumental diferent.

Però en les últimes hores, Llarena ha estat focus informatiu no pels seus sorprenents escrits judicials sinó per la polèmica que s'ha originat sobre si l'Estat s'ha de fer càrrec o no de la defensa del magistrat en la demanda civil interposada en contra seva a Brussel·les. Com succeeix sempre, quan Puigdemont i els consellers la van presentar, la reacció inicial de la judicatura, bona part de la classe política espanyola i dels seus mitjans de comunicació va ser de ridiculitzar la iniciativa. El mateix quan va ser admesa a tràmit i es va fixar el dia 4 de setembre per a la seva vista, citant per a aquesta data Llarena. El més suau que es va sentir és que era una ximpleria.

Les dates van córrer i ara que el dia 4 s'apropa, Llarena ha demanat ajuda al CGPJ. Ho ha fet, segons els experts, fora de termini. Però és igual, l'hi han concedit. En una reunió tensa i entre crits dels presents, segons s'ha filtrat, i amb un vot en contra. Però és allà on sorgeix la polèmica: per donar-li empara s'ha, segurament, d'acabar contractant un advocat a la capital comunitària que el defensi davant dels demandants que afirmen que s'ha vulnerat el seu dret a la presumpció d'innocència en manifestacions realitzades per Llarena en diverses conferències. I qui el paga? El govern sembla no estar per la feina i deixa que sigui competència de l'Advocacia de l'Estat. El CGPJ pot fer-se càrrec de la minuta d'un advocat per una demanda a un magistrat que es refereix a les declaracions que ha fet en el seu temps lliure? Complicat utilitzar diners públics per a això. I encara més complicat explicar-ho.

A més cal veure com quedaria la causa si Llarena fos condemnat. Un dels èxits de l'equip d'advocats dels membres del Govern exiliats ha estat la internacionalització de la causa i el fet que tot Europa vegi amb absoluta nitidesa que les acusacions no s'aguanten per enlloc.