Encara que aritmèticament el Futbol Club Barcelona no ha perdut encara la Lliga i té opcions de guanyar la Champions perquè no ha caigut eliminat, caldria remuntar-se a molts anys enrere perquè s'hagués donat la concatenació de tres problemes units al si de l'entitat: la divisió entre junta directiva, entrenador i jugadors, que ja és del tot evident fora de les quatre parets del club; la pèrdua d'un patró de joc que fes l'equip reconeixible al camp davant de qualsevol adversitat i que tingués al talent el principal signe d'identitat; i, finalment, una gestió econòmica més que deficient, fruit d'uns fitxatges esportius inexplicables i que ha deixat les arques del club amb massa teranyines.

La prohibició d'entrada d'aficionats als estadis de futbol, després de diversos mesos d'interrupció de la temporada pel coronavirus, ha impedit que en la represa de l'activitat, la situació en el Camp Nou s'hagi fet insuportable per a l'actual directiva, que ja va viure escenes de protestes en el primer trimestre de l'any. El tàndem Bartomeu-Setién transita amb més pena que glòria davant de les incerteses del primer i la falta de caràcter del segon, que ha acabat fent veritat aquella màxima que no tothom està preparat per arribar al cim, ni encara que tingui 63 anys.

Molt probablement, estaríem parlant, en una temporada normal i no en una situació tan excepcional com l'actual amb el Covid-19, potser d'una precipitada convocatòria electoral, per més que l'actual president, Josep Maria Bartomeu, s'hagués oposat amb dents i ungles per provar de trobar un moment més òptim per entronitzar un candidat continuista. Es pot pensar, per tant, que les eleccions a la presidència del club se celebraran quan toquen, al final de la temporada que ve, una vegada s'hagi intentat millorar les expectatives de l'equip amb nous fitxatges i niquelat els comptes econòmics amb la consegüent enginyeria financera, que d'això sí que saben totes les grans corporacions i els grans clubs de futbol, com és el cas del Barça. Tot això sense descartar que, com al capdavall el futbol no deixa de ser un esport, la pilota acabi entrant en el moment que menys s'espera o l'equip rival tingui un mal dia.

El Barça ha recuperat sensacions del passat. Però no del passat recent sinó d'aquella llarga etapa negra en què era un club mediocre, un de tants, desproveït de carisma al terreny de joc i que quedava molt lluny dels grans equips del continent. El barcelonisme ha viscut una era gloriosa d'una dècada llarga d'èxits, però si el club continua fent les coses tan malament com en els últims temps li espera una llarga travessia del desert. L'entitat necessita un revulsiu com ho van ser al seu dia Laporta i Guardiola i una nova ambició d'equip guanyador i desacomplexat tant als despatxos com al terreny de joc. Si no es fa aquest canvi a fons, per sobre dels interessos personals i de les mesquineses de tots els que s'aprofiten de l'actual situació per sucar, totes la resta serà pa per avui i gana per demà.