Un enorme buit institucional, protestes contra la visita i càrregues policials són el resum de la fugaç visita dels reis d'Espanya al monestir de Poblet dins del tour per l'Estat per intentar contrarestar les informacions de la família reial i que només parlen, i ho fan dia rere dia, de corrupció i de martingales de la dinastia Borbó. La visita, del tot intranscendent, ha estat l'única que ha pogut tancar la Casa del Rei, una vegada es va cancel·lar el viatge de divendres passat, es va saber que les protestes en qualsevol espai urbà serien multitudinàries i es va haver d'escollir un lloc amb prou distància per allunyar els manifestants.

És difícil fins i tot catalogar de visita com a tal a Catalunya un viatge que no ha tingut res ni d'econòmic, ni de polític, ni de cultural, ni de sanitari... Felip i Letícia van arribar a les 12:25, van fer un posat per a fotògrafs i televisions fins a les 12:48 i van iniciar una visita privada que va durar fins a les 13:52. En total, 64 minuts en els quals van visitar l'arxiu Tarradellas i una selecció prolixa de documents de la primera meitat del segle XX, i es van veure amb 18 dels 25 monjos de la comunitat benedictina, sense que ningú aclarís què havia passat amb els altres set.

I se'n van anar al mig del buit institucional ja que no va assistir cap representant del Govern de la Generalitat, ni de la Diputació de Tarragona, ni del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, ni del municipi de Vimbodí i Poblet. Tan sols el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en funcions de ministre de jornada, i la delegada del Govern espanyol a Catalunya,Teresa Cunillera. Ningú més en una esplanada que semblava deserta i que el pla de televisió provava aproximar per rebaixar l'impacte i potenciar la salutació entre els Reis, les autoritats espanyoles i l'abat de la comunitat de Poblet. Tant és així que una de les fotos virals de la jornada va ser el cotxe dels monarques, amb la finestra baixada, saludant amb la mà una aparent gentada que òbviament no existia. Ja que l'única multitud estava protestant lluny d'on ells estaven.

El 3 d'octubre de 2017 es va produir una fractura entre la monarquia espanyola i Catalunya, fruit del discurs de Felip VI contra l'independentisme i de la miopia política per saber llegir amb correcció la massiva resposta del poble de Catalunya a la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre i la violència policial dels cossos i forces de seguretat de l'Estat contra una població que tan sols expressava una voluntat decidida de voler votar. Aquell moment històric només ha anat a pitjor, ja que, lluny de moure's amb prudència, la monarquia espanyola ha anat tenint una actitud clarament de part i justificant la repressió que es va produir aquella jornada. Així s'ha arribat a la ruptura institucional i a la pèrdua de vincles entre la societat catalana i la família reial.

Aquesta situació d'allunyament és cada dia més visible i la valoració de Felip VI a Catalunya és d'un clar suspens, bastant per sota del 3. La corrupció ha estat l'última metxa que ha pres amb força i no només afecta, per exemple, els partits independentistes o els comuns. Aquest dilluns, les joventuts del PSC demanaven presó "per al xoriço de Joan Carles I", exigien que se li retirés el títol honorífic de rei emèrit i que torni "tots els diners que ha robat". Una situació, en el seu conjunt, que des de Madrid es tracta de revertir però on la metxa ja ha pres amb massa força perquè això sigui possible.