Només un país absolutament obsessionat per imposar, al preu que sigui, el fals relat de la seva unitat pot ser tan acrític amb el fracàs que ha suposat en vides humanes el comandament únic per abordar la crisi de la pandèmia del coronavirus. No hi ha dia en què aquella fatídica decisió d'arrabassar a les autonomies les seves competències en matèries, fonamentalment, de salut i d'ordre públic no acabi provocant un greu trencament per als ciutadans. El que es va intentar fer per evitar tant sí com no la comparació entre l'eficiència de les diferents autonomies i entre aquestes i el govern central ha suposat un retard enorme en el control del virus i ha comportat una alarmant demora en compres tan elementals com les màscares o els tests per conèixer el nombre d'infectats.

L'última vergonya s'ha produït aquest divendres quan el Ministeri de Sanitat ha hagut de retirar centenars de milers de màscares que havia distribuït entre les comunitats autònomes i tenien com a destinataris els professionals sanitaris. Diversos milions es van posar en circulació fins que l'hospital Parc Taulí de Sabadell va detectar que eren defectuoses, ja que el nivell de penetració del material filtrant ha de ser de menys del 6% i en aquestes màscares els dispositius de protecció s'elevaven en alguns casos al 30%. És a dir: un veritable nyap. "Les hem estat utilitzant una setmana", destacava irritat un sanitari andalús aquest divendres.

I què dir del nombre de persones mortes pel coronavirus una vegada Catalunya ha introduït, amb encert, un nou sistema de recompte i ha incorporat els morts fora dels centres hospitalaris? Madrid s'ha afegit al sistema, que és molt més transparent, i ha passat de 7.000 morts a gairebé 13.000. Algú pensa que amb aquest lamentable balanç de la gestió serà fàcil anar a la Unió Europea a demanar ajuts o a plantejar, com fa Pedro Sánchez, la mutualització del deute? Qui es jugarà les garrofes amb un govern que no sap ni comprar màscares a l'estranger ni sumar els seus morts pel coronavirus?

Obsessionats com estan a la Moncloa per fer de la pandèmia una enorme campanya publicitària per la unitat sota el lema "aquest virus el parem units" i en convertir les compareixences públiques a la seu del govern espanyol en un acte castrense per sobre de qualsevol altra cosa, millor que algú pensi a fer menys política i més cas als professionals i posar fi, si pot ser definitivament, al caos existent. Potser ha arribat el moment de deixar de fer el ridícul. Perquè si no, del pou no en sortirem en gaire temps.