Veurem si és el final del pols sobre la continuïtat de Margarita Robles al capdavant del Ministeri de Defensa o no, però la titular del ram sembla haver guanyat tots els que exigien a Pedro Sánchez la seva dimissió. Després de deu dies a l'ull d'huracà, el president del govern espanyol ha sortit a donar-li el seu suport i amb ell, un nombre indeterminat de ministres. La ministra més popular del gabinet i la més ben valorada guanya, manté el càrrec, després d'explicar als espanyols des de la tribuna del Congrés dels Diputats, amb una claredat meridiana, que òbviament s'havia espiat els independentistes d'una manera massiva ja que hi havia un pols a l'Estat. Unes declaracions inacceptables en un país del nostre entorn però perfectament homologables al discurs polític i mediàtic imperant a Madrid, com s'ha vist en algunes altres intervencions en les Corts aquests dies.

Robles, que la vigília havia abandonat el Congrés atribolada, amb un cert emprenyament dels seus perquè va confrontar amb passió arguments que formen part només de l'esfera privada, i entre rumors de tota mena pels sempre complicats números d'una legislatura inestable, era aquest dijous una ministra de nou riallera i poderosa. La capa protectora del deep state segurament havia deixat la seva empremta allà on era necessari i aclarit, als que tenien algun dubte, que a una pota negra de l'Estat no se la despatxa per dir el que molta gent espera sentir i, sobretot, ha esperat que es faci. Cobren actualitat i l'hemeroteca és en això sempre un filó permanent, les paraules de Felip VI en aquell discurs televisat del 3 d'octubre de 2017 en què, sortint del seu paper constitucional, va arremetre contra l'independentisme català.

Aquella nit, irat i amb els punys tancats, va afirmar en un moment donat i després d'acusar les autoritats legítimes de Catalunya d'haver-se apropiat de les seves institucions d'autogovern: "Per tot això i davant de la situació d'extrema gravetat, que requereix el ferm compromís de tots amb els interessos generals, és responsabilitat dels legítims poders de l'Estat assegurar l'ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions". Assegurar l'ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions, posar punt tancar com fos amb el camí emprès per l'independentisme català. Robles, amb altres paraules, bevia aquest dimecres al Congrés de la mateixa font: "Què ha de fer un govern quan algú vulnera la Constitució, quan algú declara la independència, quan algú talla les vies públiques, fa desordres públics...".

Dos discursos que s'assemblen com una gota d'aigua i que, no serveix de res enganyar-se, governi qui governi, acaben sent el tronc principal de la política espanyola. A l'independentisme polític amb seients a les Corts li queda la comissió de secrets oficials que es reunirà amb presència de membres d'ERC, Junts, Bildu i la CUP i que, com és de preveure, no aportarà cap llum a l'espionatge il·legal massiu practicat per l'estat espanyol. Sigui el CNI, algun altre cos de seguretat o les denominades clavegueres, que caldrà dir en algun moment que són un canal més d'informació per a l'Estat encara que sigui menys exhibible i homologable que els altres.

Perduda la batalla, almenys ara per ara, dels cessaments exigits -aquí el PNB i Bildu donant suport al govern pel decret de mesures econòmiques per la guerra d'Ucraïna han donat indirectament un baló d'oxigen a Sánchez i la crisi del CatalanGate no se li ha obert en canal- veurem si el nou assalt que ara vindrà, el de la comissió d'investigació al Congrés dels Diputats, serà o no una realitat. És important que es constitueixi, ja que és l'única manera de tenir una informació que el govern, si no, no donarà. L'altre camí és el de la denúncia a les institucions i, sobretot, a la justícia europea, que sempre acaba oferint un horitzó a què a Espanya és impossible accedir.