L'acord del govern espanyol amb les comunitats autònomes aquest divendres per retirar la mascareta obligatòria als centres de salut, hospitals i farmàcies posa el punt final a més de tres anys d'una situació que gairebé ja no recordem, però que va posar cap per avall tot el que havíem conegut abans i que va provocar un llarg confinament de la població per superar l'expansió del coronavirus, la recerca de vacunes per protegir la població i, després, a poc a poc, una lenta desescalada per tornar a la normalitat.

El món es va col·lapsar com mai no s'havia vist, el pànic es va apoderar de la ciutadania i semblava, durant unes setmanes, que el futur, tal com cadascú ho havia concebut, saltaria inevitablement pels aires. L'economia va entrar en una situació desconeguda on molts sectors van haver de fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que es va allargar durant diversos mesos, i moltes empreses van fer fallida i no han aconseguit revifar-se. L'aviació va desaparèixer i alguns hotels van arribar a estar tancats entre sis mesos i un any, una situació radicalment diferent de la d'aquest 2023, en què el sector aeri i el de l'hostaleria viurà anys de rècord, molt superiors als de l'any previ a la pandèmia, el 2019.

Tot això, avui gairebé no ho recorda ningú. La rapidesa amb què passen les coses i la dinàmica informativa fa que avui tot camini per altres camins, gairebé sense que s'hagi fet cap proposta perquè un episodi com el que es va produir el 2020 sigui més detectable, i la resposta dels poders públics més ràpida i eficient. Amb la supressió de les mascaretes es desconnecta definitivament la societat dels anys del coronavirus. Estaria bé que la ciutadania, encara que sigui pel seu compte, també n'hagi après alguna cosa.

La mascareta continua sent útil, en molts casos, per protegir i protegir-nos quan hi hagi episodis vírics, per suaus que siguin. Aquelles situacions en què vèiem ciutadans orientals, xinesos o japonesos, per exemple, protegint-se amb la mascareta al més lleu símptoma d'un refredat, no hauria de ser una cosa extemporània, sinó habitual també aquí. Convertir la prevenció en una actitud permanent i no pas en una excepció davant d'episodis greus per a la població voldria dir que alguna cosa n'hem après.