He de reconèixer que és tot un espectacle propi del gran Berlanga veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat caducat des de fa més de mil dies, inaugurar al costat de Felip VI l'any judicial criticant el president Pedro Sánchez pels indults parcials concedits i guardant un clamorós silenci sobre tota la corrupció que envolta el pare de l'actual monarca.

Deu ser que el deep state està precisament per a això: per denunciar el que fa el poder polític elegit per la ciutadania en l’ús de les seves competències —les mesures de gràcia són potestat de l'Executiu— i passar de puntetes, sense cap rascada, per la corrupció de l'anterior cap d’estat, avui exiliat de luxe als Emirats Àrabs Units, i a qui el fiscal del Tribunal Suprem ha assenyalat ni més ni menys que com a comissionista internacional.

Només a Espanya una institució que forma part de la columna vertebral de qualsevol Estat es permet, en l'actual situació, aquestes dues coses alhora: que els seus màxims responsables segueixin a les seves poltrones durant un temps indefinit i amb el mandat vençut i, alhora, verbalitzar en veu alta una posició que, casualment, coincideix amb la d'aquells que els donen suport polític per a la seva numantina resistència. A hores d'ara, que el CGPJ defensi la independència del poder judicial ha de ser el que li toca a l'estament, però, lamentablement, trobarà molt pocs aliats en la seva defensa i menys a Catalunya.

El que ha passat durant aquests anys ha anat en la direcció contrària del que Lesmes diu defensar i el Tribunal Suprem no ha defensat la democràcia: ha actuat contra els qui la defensaven. Hauran de passar anys i arribar les sentències de la Justícia europea perquè quedi establert amb una claredat meridiana que l'alta magistratura espanyola ha conculcat llibertats, drets fonamentals i ha cooperat en la persecució d'ideologies democràtiques, una cosa sense parió a l'Europa a la qual un dia Espanya va voler, o això deia, assemblar-se. Avui, d'aquell objectiu, no en queda res.

El deep state ha pres el control de l'Estat abans que se li enfonsés territorialment. I allà continuen, atrinxerats, per sobre del bé i del mal i provant de reinterpretar la Constitució amb algun vernís més propi de lleis d'altres temps pretèrits. Però deu tenir premi situar a l'independentisme com a únic col·lectiu ideològic a perseguir, mentre amb l'altra mà es protegeix el rei emèrit de totes les martingales que ara ja sabem que ha fet.

Amb el pare fugit i en parador desconegut, i el fill pendent de si un fiscal decideix anar o no a fons contra el seu antecessor, Espanya es comporta com si res no passés i les catifes poguessin ocultar cada vegada més brutícia. Mentrestant, a la llunyania, Lesmes parla de revenja. No la dels jutges. I, amb el mandat caducat des de fa gairebé tres anys, ningú no s'atreveix a assegurar que l'any vinent no torni a estar allà, presidint una nova inauguració de l'any judicial.