No és la primera vegada que un president de la Generalitat decideix abaixar-se el sou en arribar al càrrec —cobrarà 130.250,60 euros a l'any— en un gest que, sens dubte, l'honora, però que a l'hora de la veritat ni és just, ni és exemplar, ni dignifica el càrrec. Ja ho va fer Artur Mas el 2010 quan va prendre possessió atesa la crisi econòmica del moment, que el va obligar fins i tot a una cosa tan impopular com retallar el salari dels funcionaris un 5%. Mas va decidir passar les tisores a la seva nòmina com a president i a la dels consellers. Així, després que el seu antecessor, José Montilla, hagués estat cobrant 169.446,78 euros, Artur Mas va passar a percebre 136.834,78 euros. L'últim president fins a l'arribada de Pere Aragonès, Quim Torra, tenia assignada una retribució de 153.235,50 euros.

El debat sobre el salari dels polítics i dels principals mandataris d'un país és tan vell a Catalunya i es reprodueix tan regularment que gairebé acaben servint sempre els mateixos arguments. Hi ha, en el cas català, una sensació de mala consciència pel que es cobra com a president de la Generalitat, del Parlament o conseller que no es produeix en cap altre lloc. Per descomptat, no a Madrid. Però tampoc en altres capitals europees. I hi participen amb un interès o un altre fins i tot els que a Madrid no consta que hagin protagonitzat cap acció similar. L'últim que també va plantejar la intenció de rebaixar-se la retribució com a president de la Generalitat si accedia a aquesta responsabilitat va ser l'exministre Salvador Illa, que va prometre reduir-se el sou en un 30%.

Sempre he defensat que, a la pràctica, aquestes mesures són del tot ineficaces i tenen un risc de ser percebudes com a populistes. Entre altres coses, perquè parlar d'una rebaixa de salari si es cobren 130.000 euros pot acabar sent, per al comú dels mortals, una broma de mal gust quan la taxa d'atur a Catalunya en el primer trimestre, segons l'EPA, és del 12,9% i l'atur en els menors de 25 anys del 33,4%. Això per no parlar de la cronificació del salari de mileurista en un percentatge perillosíssim dels qui avui tenen feina.

És, per tant, un debat perdut, ja que qualsevol quantitat d'aquest nivell difícilment supera el filtre de la irritació de la ciutadania. Som davant d'un debat impossible que només té una lògica: cal provar de tenir bons polítics i han d'estar ben pagats. I en el cas del president de la Generalitat no només és el salari, sinó que hi ha el que s'entén com la manera de desplaçar-se la bombolla de la primera autoritat de Catalunya. Artur Mas va instaurar el viatge en turista com una mesura exemplaritzant que, a l'hora de la veritat, 24 hores després estava amortitzada. I, mentrestant, d'altres es mouen en avions de la Força Aèria Espanyola o descansen al coto de Doñana o en altres residències de l'Estat. Als catalans els perd l'estètica, deia Unamuno, i el cert és que el fet de no haver tingut mai un Estat propi en l'època actual acaba tenint una importància més gran de la que es pressuposa.