Com que la política espanyola està com està i la catalana també es troba en espera d'aliances que no veuran la llum fins després del 9 de juny, la campanya de les europees transcorre entre l'avorriment, la fatiga i l'absència de propostes. Ja sol ser més o menys així a tots els comicis al Parlament Europeu que s'han celebrat a Espanya. Els últims, el 2019, van reflectir un trampós 60,73% de participació, però va ser perquè es van ajuntar amb les municipals i va elevar substancialment el percentatge, com ja havia succeït el 1987 i el 1999. A més, a Catalunya, la participació va pujar fins al 64,23% —gairebé quatre punts més que a la resta de l'Estat— en part a causa de la situació política del 2019 i al fet que el candidat de Junts fos Carles Puigdemont, a l'exili d'ençà del 2017.

Llevat d'aquest any, durant aquest segle, Espanya s'ha mogut sempre en una participació poc per sobre del 40%, molt inferior a la de països com Bèlgica, que es mou al voltant del 90%, o Luxemburg i Malta, que estan entorn del 80%. En una zona intermèdia hi hauria Itàlia, per damunt del 50%, i França i Alemanya estarien en uns percentatges semblants als de l'Espanya. Què passarà diumenge que ve? Tot apunta que la participació quedarà força per sota de la meitat del cens, i no hi ha indicis que, a diferència de fa quatre anys, els catalans vagin a les urnes en un percentatge superior.

En part, perquè la campanya europea té una forta pulsió espanyola entre PP i PSOE per saber si els populars són capaços d'alçar-se amb la victòria o és un triomf tan pírric que el guanyador en realitat acaba sent Pedro Sánchez. Les enquestes coincideixen en una victòria dels de Núñez Feijóo, però per pocs punts, lluny dels set que pronosticaven fa uns mesos. D'aquest resultat en pot dependre la repetició de les eleccions catalanes per manca d'acord per investir un president i la convocatòria d'unes noves espanyoles, qui sap si, fins i tot, coincidint el dia.

Del resultat de les eleccions europees en pot dependre la repetició de les catalanes i la convocatòria d'unes noves espanyoles

Les negociacions entre els partits catalans són tan discretes que fins i tot costa saber si avancen, més enllà del que els interessats miren de propagar. Afecta també la composició de la Mesa del Parlament, que fins i tot s'ha passat al dia 10, l'endemà de les europees, per mantenir en secret les aliances que es puguin produir. També sembla haver saltat a després de les europees la publicació al BOE de la llei d'amnistia, en un estratagema del govern socialista per evitar que, un cop aprovada al Congrés, el Tribunal Suprem comenci per la via dels fets la seva oposició a la llei. El PSOE sap que això passarà, però si és després de les eleccions, molt millor.

En aquest context d'espanyolització de la campanya, Junts i Esquerra no tenen les millors cartes. Si Junts va obtenir tres escons i Esquerra dos, ara les enquestes s'acosten més a pronosticar que tots dos partits poden quedar-se amb només un escó que no pas qualsevol altra cosa. El partit d'Oriol Junqueras, dins de la candidatura Ahora Repúblicas, amb Bildu i BNG, té el meteoròleg Tomàs Molina en quarta posició i lluita per situar-lo. Igual que, Junts amb Neus Torbisco en segona posició darrere del candidat Toni Comín. Una llista, la de Junts, potser la menys postconvergent possible, que ja veurem com és rebuda pel seu electorat.