Només cal fer un tomb per Madrid per deduir que si hi ha una possibilitat de rebentar la candidatura de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol, hi ha molta gent interessada a participar en l'operació. El més que possible acord entre PSOE-Podemos i Esquerra provoca més d'un maldecap més enllà de l'Ebre i el que més se sent són frases d'aquest estil: "Sánchez està disposat a tot per tirar endavant aquesta aliança... però encara falten dies". Mentre això passa, no hi ha cap dia que ex de tots els colors i totes les professions surtin a la palestra per mirar d'evitar el pacte mentre criden al gran acord entre socialistes i populars. Per a això utilitzen tota mena de tribunes i tota classe de menyspreus i insults. Al capdavant, com gairebé sempre, Alfonso Guerra, que ha manifestat que un acord entre el PSOE i Esquerra seria com donar "una granada explosiva a un nen".

Altres, els importants, els que manen de veritat, no fan declaracions i influeixen en portades i editorials. No és estrany que aquest clima contrari al president en funcions el tingui preocupat, perquè el calendari no el beneficia. La investidura és avui més al gener que al desembre, i el gener queda massa lluny mentre la cançó diària és que Sánchez es lliura a comunistes i independentistes. Així cal entendre el pressing, qui sap si buscat o no, als republicans, que es van aixecar dimarts de la reunió a Madrid amb la delegació socialista més que satisfets i amb un acord de màxima discreció i es troben aquest dimecres que Sánchez declara des de Londres que l'acord serà dins de la Constitució i que serà públic. Massa pistes per als qui encara estan en fase d'establir un clima de confiança que els permeti passar del 'no' a l'abstenció.

I és que els republicans no volen presses, exigeixen als socialistes que es moguin de veritat i busquen que el seu líder empresonat a la presó de Lledoners i amb una llarga condemna del Tribunal Suprem sigui també un actor polític d'aquesta negociació. Entre altres coses, perquè és obvi que Junqueras forma part de l'equació de la governabilitat que ja ha assumit Sánchez. La visita dels secretaris generals de CCOO i d'UGT a Lledoners la setmana passada respon a aquest reconeixement del paper preeminent del vicepresident empresonat. En el fons, Esquerra busca que es visualitzi un triangle negociador: Junqueras a Lledoners, Pere Aragonès a la vicepresidència del Govern i a la direcció del partit, i Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové en la brega diària de l'acord.

Però Esquerra, a diferència de Sánchez, sap que el desembre és un mes minat per a ella, perquè per davant té esculls polítics i judicials que la deixen gairebé sense marge per avançar a fons en la investidura. Entre altres coses, un congrés amb el qual val més no jugar.