Aquest cap de setmana hem assistit a dos esdeveniments que posen una vegada més de manifest que els errors tenen conseqüències i es paguen cars. En el cas de la caiguda i exili del president de Síria, Bashar al-Assad, cal anar fins al 7 d'octubre de 2023, quan 101 persones van morir quan homes armats de Hamàs i altres grups van arrasar els carrers de Be'eri, van cremar centenars de cases i van disparar indiscriminadament contra la població, emportant-se una trentena d'ostatges a Gaza. Aquella massacre i la resposta israeliana que ha reconfigurat els equilibris en aquella zona de l'Orient Mitjà són l'origen de la caiguda d'Al-Assad, que aquest diumenge a la tarda va arribar a Moscou juntament amb la seva família després d'abandonar el país.

La revolta de dotze dies a Síria ha acabat amb 54 anys de dictadura i tirania en mans de la família Al-Assad. Hafed al-Assad va arribar al poder el 1970 a través d'un cop d'estat incruent. Sota el seu lideratge, Síria va participar en la guerra del Yom Kippur, juntament amb Egipte, el 1973, envaint Israel el dia més sagrat del calendari jueu, amb l'objectiu de recuperar els Alts del Golan. La seva estreta aliança amb Rússia també mostra la pèrdua d'influència de Putin a la zona i els problemes de l'Iran per mantenir una posició d'influència rellevant a la zona. Israel ha desarborat Hamàs a Gaza, Hezbollah al Líban i també l'Iran. L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca al febrer reforçarà la posició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Putin prou feina té per contenir Volodímir Zelenski, el president d'Ucraïna, que fins ara ha comptat amb el suport d'Occident, i veurem què passa després de la marxa de Joe Biden.

La massacre de Hamàs del 7 d'octubre i la resposta israeliana que ha reconfigurat els equilibris en aquella zona de l'Orient Mitjà són l'origen de la caiguda d'Al-Assad

El segon fet que ens torna inexorablement al passat té a veure amb Trump i la seva visita París per a la reobertura de la catedral de Notre-Dame. El gest dominant de Trump en l'encaixada amb Macron —el primer triomfant i el segon KO pels problemes interns a França— tenen poc a veure amb una altra escena de 2017 que hem vist profusament aquestes últimes hores. El president electe ha vingut a Europa a cantar-nos la canya, com qui visita un grup d'adolescents que li fan la vida impossible. En una entrevista a la cadena NBC News, que casualment ha estat emesa en la seva visita a París, ha assegurat que els Estats Units abandonaran l'OTAN si els països aliats no incrementen la seva contribució econòmica a l'Aliança.

No només això, Trump ha afegit que, a part d'una contribució econòmica molt més alta per part dels europeus, espera ser tractat d'una manera justa. O sigui, diferent de com va ser tractat en el seu primer mandat, entre 2016 i 2020, quan els seus problemes amb els dirigents europeus van ser enormes. Segons Trump, l'OTAN s'aprofita dels EUA i les nacions europees no compren els nostres cotxes, el nostre menjar, "no compren res". L'OTAN es va comprometre el 2014 que els seus membres gastin, almenys, el 2% en defensa, i el president electe ja ha dit que el percentatge ideal hauria de ser del 4%. Espanya és el país que menys recursos destina a defensa dels 32 aliats de l'OTAN, ja que només gasta l'1,28% del seu producte interior brut. Una vintena de països superen el 2%, amb Polònia (4,12%) i Estònia (3,43%) al capdavant.

Temps difícils per a Espanya, molt més per a Catalunya, on parlar de temes de defensa i inversions econòmiques ha estat sempre l'avançada de problemes interns de pes.