La capsa de Pandora oberta per l'informe Oranich i les seves conclusions sobre la incorrecta actuació del diputat Francesc de Dalmases amb una periodista de TV3 han tingut aquest dimarts les seves primeres conseqüències. Dalmases dimiteix com a vicepresident del partit, membre de l'executiva i també com a membre de la comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del Parlament. L'executiva li accepta per unanimitat la dimissió després de tres hores d'una reunió calenta en la qual molts dels seus membres li van exigir que ho fes i que es va iniciar amb una petició de la presidenta del partit, Laura Borràs, demanant la seva suspensió perquè Dalmases era a l'hospital amb un atac d'ansietat. No es va acceptar i en un ambient efervescent, amb silencis significatius entre persones alineades amb el corrent laurista, la presidenta suspesa del Parlament va perdre el seu principal escuder.

És, per tant, una baixa molt significativa per a Borràs, ja que forma part important del seu nucli dur i, de fet, no és fàcil trobar fotos en les quals no estiguin junts en un acte del Parlament, del partit o al territori. Dalmases ha exercit, a l'ombra, com el seu principal assessor àulic en tota mena de temes i va ser la presidenta del partit qui el va proposar com la seva principal persona de confiança en la negociació amb Jordi Turull per acordar les vicepresidències de Junts en el congrés del mes de juny passat a Argelers. Tot això el convertia, des de fa temps, en una peça de caça major en la lluita interna que viu el partit, sotmès a un test d'estrès permanent entre els dirigents que es van pronunciar per abandonar el Govern encara no fa 20 dies i els que defensaven que era millor reconduir des de l'executiu el rumb traçat per Pere Aragonès.

No deixa de ser una de les paradoxes, entre còmica i tràgica, d'aquella abrupta sortida del Govern que una de les acusacions que van patir els partidaris de mantenir-se a l'executiu català fos que ho feien per la pagueta i que ara aquesta recriminació prengui forma de bumerang contra Dalmases per haver dimitit dels càrrecs orgànics en el partit i mantenir, ara per ara, l'escó de diputat. Una situació, aquesta última, que veurem si és temporal perquè els grups parlamentaris ja han demanat al president de la Comissió de l'Estatut dels Diputats —el també laurista Jaume Alonso-Cuevillas— que la convoqui per analitzar si la seva intimidació a la periodista de TV3 és conforme al codi ètic d'un parlamentari i, si no és així, quines conseqüències té. El recorregut d'aquest front és incert, encara que la majoria parlamentària per a, almenys, un informe crític existeix, però no és tan evident per forçar una renúncia o un cessament com a diputat.

En qualsevol cas, el desgast que està patint el partit fundat pel president Puigdemont no és menor, ja que és en un remolí negatiu del qual sembla no saber com sortir i que preocupa en una part significativa de la seva base electoral. A ningú no se li escapa que els dos sectors enfrontats mantenen una pugna que emergeix cada vegada que hi ha una votació, una polèmica, una discussió, una elecció. El secretari general, Jordi Turull, fa esforços per recosir aquesta unitat, però potser és que és com barrejar l'aigua i l'oli en un mateix recipient i acaba sent una missió impossible. Si es té en compte que Junts per Catalunya ja va viure una autèntica guerra interna amb la consulta a la militància sobre la sortida del Govern, el fet que poc més de dues setmanes després s'hagi vist embolicada en un vendaval tan potent com el del cas Dalmases hauria de ser motiu de reflexió.

Perquè entre tant soroll, l'únic que li pot passar a Junts és que no trobi el camí i no aconsegueixi sortir del seu laberint.