Nicola Sturgeon, la primera ministra d'Escòcia, guanyadora de les eleccions del mes de maig passat, quan es va apropar al 48% dels vots i a un escó de la majoria absoluta, ha signat un acord de governabilitat amb els Verds que li dona una folgada majoria absoluta i li permet seguir endavant en el compromís electoral d'un nou referèndum sobre la independència. L'acord estableix que se celebrarà durant la legislatura tot just encetada, preferentment abans que finalitzi el 2023.

Si el govern britànic l'autoritza en aquestes dates, hauran passat nou anys del que es va celebrar el setembre del 2014 i que va perdre l'Scottish National Party (SNP) per una diferència de més de deu punts, després d'una d'hàbil encara que arriscada jugada del primer ministre britànic David Cameron, que li va comportar nombrosos problemes a la seva família política, la conservadora. Ha transcorregut gairebé una dècada, l'SNP ha canviat de líder i fins i tot el premier escocès d'aquell referèndum, Alex Salmond, s'ha escindit del partit. El tiquet Cameron-Salmond ha donat pas al de Boris Johnson i Nicola Sturgeon, dos lideratges d'un fort caràcter.

Encara que Londres ha anat modulant l'oposició al referèndum escocès i algun ministre del gabinet de Johnson fins i tot hi ha entreobert mínimament alguna porta, a Sturgeon no li serà fàcil doblegar la voluntat del 10 de Downing Street. La primera ministra escocesa té a favor cartes importants: els antecedents, el temps que ha transcorregut amb majories sempre independentistes al Parlament d'Edimburg i el caràcter profundament democràtic del Regne Unit, un intangible sempre necessari en aquesta mena de processos electorals.

El referèndum escocès, en cas de celebrar-se, i cal apostar i desitjar que així sigui, pot acabar tenint unes conseqüències importants per a Catalunya. És cert que Madrid no és pas Londres, com lamentablement s'ha pogut veure des del 2017, amb la imparable persecució policial i judicial de l'independentisme català i la repressió que han patit els seus líders. Però un moviment al tauler polític internacional com aquest posaria la fitxa catalana de nou en una magnífica posició i incomodaria enormement Madrid.

El 2023 es podrà saber, si no s'extingeix abans per inacció, si hi ha resultats de la taula de negociació amb el govern de Pedro Sánchez i a la qual el Govern porta la triple proposta d'amnistia, referèndum i autodeterminació. El calendari català pot quedar també ajustat al final del 2023 si hi acaba havent una estratègia conjunta dels partits independentistes que porti a algun lloc.